La profunda reestructuració econòmica que ha experimentat l'espai rural ha eixamplat considerablement el ventall de papers productius que la dona hi exerceix. Alguns d'aquests papers són nous, com el teletreball. Altres, com l'industrial a domicili, legal o ilegal tan se val, són prou vells. Tanmateix, la mundialització en la qual som immergits, rurals i no rurals, els dóna uns trets novells. La seqüència de seccions del llibre ens els fa prou evidents. Per tot plegat, faig costat a les curadores quan manifesten la seva confiança "en la combinació dels quatre fils conductors de la investigació --dona, pluriactivitat a l'àmbit familiar, economia informal i espai rural-- la qual dóna el to d'originalitat del nostre enfocament d'estudi sobre la reestructuració socioeconòmica en els àmbits rurals" [8].

Cal fer-se càrrec que aquest llibre no pot exhaurir de cap manera el cúmul de materials empírics i d'elaboracions teòriques i metodològiques recol·lectades per l'equip de

treball en els deu anys de la seva existència. Ni els dels cinc darrers. L'estructura en seccions, cadascuna de les quals resta ben individualitzada mitjançant un àmbit regional de cobertura i per la modalitat d'activitat productiva femenina objecte d'anàlisi en pot ser la prova: no es vol pas oferir una síntesi final de la investigació global. La summa de les conclusions parcials ens en donen una bona aproximació.

El llibre s'obre amb un parell d'estudis més generals agrupats com El marco conceptual y empírico. El primer estudi versa sobre els desenvolupaments teòrics recents en el domini de la geografia rural més relacionada amb la temàtica del gènere. Ma. Dolors Garcia i Mireia Baylina, Estudios rurales y género en Europa y en España: un estado de la cuestión [23-64], repassen els articles publicats en dues revistes especialitzades d'abast general, Sociologia Ruralis i Journal of Rural Studies, i dues altres d'abast espanyol, Revista de Estudios Agrosociales i Agricultura y Sociedad, per a identificar les