informació en brut. D'acord amb les limitacions assumides a l'apartat anterior, es passa revista dels departaments i instituts universitaris que ofereixen docència en geografia o en demografia. La taula 1 quantifica el personal docent i investigador, el que és l'objecte d'estudi de l'informe, de les universitats catalanes. Es va passar de 89 persones el 1990, any inicial de l'estudi, a 157 l'any final de 1996. No es revela pas aquí el personal docent i investigador dels instituts. Es deixa per a l'Apèndix. En el cas del Centre d'Estudis Demogràfics CED i l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona IEMB es facilita un presentació àmplia, tant de la seva evolució com de la orientació temàtica dels seus treballs. És de destacar que la darrera institució se la cita tant per treballs de caire geogràfic com pels demogràfics. En canvi, la informació sobre l'Institut d'Estadística de Catalunya i l'Institut d'Estudis Territorials IET és telegràfica. Del primer es destaca que "compta amb experts en

demografia i impulsa i organitza treballs purament demogràfics i no només estadístics." (p.16); del segon, la seva especialització en la recerca en la teoria i en la pràctica territorial i urbanística. Pàgines a venir s'assegurarà que en aquest institut "hi ha poca geografia" (p. 21).

Establert qui fa recerca en geografia i demografia, es passa tot seguit revista a les infraestructures disponibles: les biblioteques, les mediateques, les cartoteques i laboratoris. En aquest context, resulta sorprenent la incrustació d'una àmplia referència de l'Institut de Geomàtica i que no ve a tomb. Segueixen tres pàgines amb la relació i descripció, molt àmplia, potser massa i tot, de cartoteques i laboratoris. En canvi, es parla molt poc de les biblioteques. I de les mediateques, ni piu.

segueix...