Pel cantó dels demògrafs, en canvi, el mateix toc d'alerta es dóna en to positiu. L'autor/a dels subapartats Sobre la demografia i la recerca demogràfica revela perfectament el que fa el demògraf i la demògrafa: "estudia els canvis i moviments que es produeixen en les poblacions" i "s'ocupa de les qualitats físiques, intel·lectuals, morals, etc. dels éssers humans" (p. 10). No hem trobat enlloc una declaració tan meridiana per a la geografia. Que els demògrafs no tinguin llicenciatura pròpia i que, fins fa ben poc, fossin tots especialitzats exclusivament a l'estranger no és pas considerat com un inconvenient per a la recerca. La nucleïtzació actual del col·lectiu de demogràfs de Catalunya entorn del Centre d'Estudis Demogràfics i dels seus cursos de postgrau els permet presentar-se de manera molt més compacta davant de la comunitat científica internacional si el comparem amb el col·lectiu dels geògrafs.

Al final de l'apartat, però, geògrafs i demògrafs coincideixen en diversos problemes comuns per a bastir l'informe (Sobre geògrafs i demògrafs i la recerca que fan). La indefinició de la frontera entre la recerca bàsica i la recerca aplicada és el que més preocupa als autors. Sobre aquesta qüestió, es decanten per "a considerar exclusivament els projectes aprovats pels organismes de recerca de les administracions públiques." (p. 12) En definitiva, totes les limitacions exposades imposen "quantificar exclusivament les recerques incloses en projectes concedits pels organismes oficials a investigadors emmarcats en departaments universitaris de geografia o al Centre d'Estudis Demogràfics." (p. 13)

El segon apartat: 2. Sobre la recerca institucional en geografia i en demografia (pàgs. de la 14 a la 30) ofereix diversa