De les 64 pàgines de la publicació cal descomptar-ne d'entrada les vuit primeres dedicades als crèdits i a la presentació institucional. Per l'altre cap, des de la pàgina 41 a la 64 i final s'hi ofereixen informacions prou útils i imprescindibles. Em refereixo a la llista de Referències bibliogràfiques i documentals (4 pàgs.), Precisions i agraïments (1 pàg.), i l'Apèndix amb un repertori de tretze quadres documentals. Per tant, resten 32 pàgines (de la 9 a la 40) d'aportació neta, la meitat de l'opuscle. Es reparteix en tres apartats. Repassem-los.

El primer apartat té un títol tan intrigant com polit: 1. Sobre les diferents branques de la ciència i les dificultats de base a l'hora d'elaborar aquest informe. Què es vol dir en les seves cinc pàgines? Doncs coses distintes per a la geografia i la demografia. Per al cas de la geografia ("Sobre la ciència i la recerca geogràfica"), és un toc de sometent

davant d'una més que possible comparació del report amb els d'altres col·lectius professionals amb producció massiva. Si a més es considera que "fan 'recerca geogràfica' aquells professionals que "es dediquen a la 'geografia', que identifiquen la seva tasca científica i acadèmica amb la geografia" (p. 11) la dispersió de persones i l'esmicolament d'interessos haurà de ser forçosament molt gran, fins al punt que "...durant anys al nostre país hi ha hagut nombrosos geògrafs que no han pogut (o no han volgut) sotmetre's als 'circuits' habituals de la recerca institucionalitzada" (p. 11). Res a veure, doncs, amb el monolitisme dels metges o els químics per posar dos exemples evidents. Atès que als autors de l'informe els era impossible arribar a enquestar-los amb una mostra prou significativa, han optat "per considerar de forma preponderant la recerca feta en el marc de les universitats" (p. 11).