<<< retrocedir   El compromís social, la influència del marxisme en geografia o les aportacions del grup editor de la revista Antipode han estat en el seu punt de mira i ha estat sempre oberta als nous enfocaments i temàtiques sorgits en els fòrums geogràfics internacionals, sense oblidar els corrents crítics i les geografies dissidents. És per això que el llibre Teoría y Método en Geografía Humana Anglosajona (1985) tindria un ressò ben merescut. Alhora, el rescat del pensament anarquista efectuat pels geògrafs radicals la va portar a investigar el moviment anarquista espanyol i la seva petja en les transformacions agràries i territorials empeses per aquell col·lectiu durant la Guerra Civil de 1936-39.

En aquest context d’actualització de l’ideari de la geografia espanyola, cal destacar les anàlisis bibliomètriques de publicacions en revistes geogràfiques. Són investigacions sobre la història de la geografia espanyola que va ampliar, pas a pas, cap a altres direccions, desenvolupades mitjançant diversos programes de recerca personal i en grup. Així, cal destacar l’estudi de les relacions entre pensament geogràfic, nacionalisme i colonialisme, i el paper de la geografia política i la geopolítica a l’Espanya del segle XX.

La professora Garcia Ramon va aplicar a Espanya la proposta d’Anne Buttimer per a recollir el testimoni dels geògrafs. Va endegar el registre d’un seguit de vídeos sobre alguns geògrafs espanyols, els quals, a hores d’ara, han adquirit un valor històric innegable. També va efectuar l’anàlisi del pensament d’alguns geògrafs catalans, com Pau Vila i Lluís Casassas, i estrangers, com James P. Parsons, dels quals va publicar semblances excel·lents. En el llibre titulat La práctica de la Geografía en España: innovación metodológica y trayectorias personales en la geografía académica (1992) va aplegar una gran part d’aquesta faceta investigadora.