Encarrilada la dècada dels noranta del segle passat i des dels seus observatoris acadèmics de Bellaterra i Girona, l'autora i els autors d'aquest llibre es varen qüestionar sobre la capacitat d'innovació metodològica dels i les geògrafes que treballaren a Espanya des del 1940 fins al 1990. Aleshores ja eren prou evidents les traces dels canvis experimentats en la priorització dels objectius de les recerques i en l'organització de les anàlisis geogràfiques. Tanmateix, mancava un estudi de detall que aclarís quin havia estat l'impacte de les innovacions en la formalització de la geografia universitària des de la guspira que va suposar la reunió de Jaca de 1942 i fins a l'esclat d'una àmplia i sòlida institucionalització en enfilar el decenni finisecular. L'objectiu del llibre és omplir aquell buit. El desenpallegament del capítol tercer, Geografía académica versus geografía profesional: una introducción a la evolución de la geografía española entre 1940- 1990 [pp. 45-66], n'és la prova concloent.

La metodologia [pp. 17-28] emprada per a reconèixer i valorar els trets i els ritmes de la innovació geogràfica a Espanya en un període tan dilatat com canviant, en els seus

darrers temps sobretot, també va significar una innovació. L'autoria defuig el que hauria estat un enfocament de contextualització deductiva. Dispenseu. Vull dir, una enumeració de propostes d'escoles forànies per passar després a identificar la seva adopció a les nostres latituds. Però això hauria estat tant com escriure un manual de la història del pensament geogràfic contemporani, la temàtica dintre de la qual s'insereix plenament aquest estudi i la trajectòria recercaire de l'autora i dels autors. No és per aquí cap on varen tirar malgrat que, sigui dit de passada però amb tota franquesa, confiem que facin un cop de cap en el futur.

M'arrisco molt en qualificar l'enfocament adoptat com d'inductiu contextualitzat. Però ho dic així ja que les conclusions de l'estudi es remunten a partir de la generalització de fenòmens singulars. L'enfocament es basà en la complementarietat de dues aproximacions processuals. Per una banda, presenten els resultats d'un rastrejament exhaustiu de les col·leccions de les revistes de geografia editades a Espanya des de 1940 en endavant. Per altra banda, ens transcriuen onze entrevistes mantingudes amb altres tants