la selecció aplega aquelles persones que confirmaren la hipòtesi, sigui en els temps recents o bé sigui en els més reculats del període d'estudi. Els seus comentaris, les seves notícies i les seves opinions matisen o reforcen, i segons el cas les dues coses, les continuïtats i els tombants manifestats per l'anàlisi bibliomètrica suara esmentada.

Tanmateix, el capítol quart dedicat a la geografía española a través de revistas académicas no és pas un enfarfec de percentatges. N'hi ha, és clar. No sabria dir-vos si poc o massa. Possiblement el just. Són per a calibrar la seva evolució temàtica i conceptual (geografia física, humana, ...), dels àmbits de cobertura (local, estatal, mundial, sense àmbit, ...), de l'origen de les referències bibliogràfiques dels articles, etc., com a vehicles de la innovació conceptual i metodològica. Però també hi ha un parell de valoracions específiques de les trajectòries editorials. Concretament, sobre el tractament de la geografia política i la geografia del gènere com a mostres del munt de temes que encuriosejen els geògrafs i les geògrafes.

A manera de síntesi comprensiva, la repassada es clou amb la presentació

d'una tipologia de revistes d'acord amb la seva receptivitat envers les influències estrangeres [quadre 2, pàg. 63]. L'atribut classificador és un índex obtingut com a sumatori dels percentatges de: a) les referències a articles estrangers; b) les referències a articles estrangers només en articles de temàtica conceptual i metodològica respecte el total de citacions bibliogràfiques; c) els articles signats per autors estrangers; i d) de les referències a llibres i articles en anglès. En cada cas el percentatge és respecte el total de citacions bibliogràfiques de la revista. En el rànquing que en resulta, hi ha tres revistes clarament escapades de l'escamot de les vint i escaig inscrites en la cursa. És per això que l'autoria s'entreté a valorar la transcendència innovadora de Documents d'Anàlisi Geogràfica, de Geo-Crítica i de Revista de Geografía.

Ara bé, el plat fort és el capítol cinquè: la práctica de la geografía: entre la trayectoria individual y la acción colectiva [pp. 67-204]. No m'entretindré pas a explicar-vos tot el que es conta en les onze entrevistes. Seria l'exercici de descriure el plat per la seva flaire. Així doncs, paladejeu-lo i assaboriu-lo a gratcient. Ara, com fan els autors i l'autora al