Dimarts 15 de juny de 2010 se celebrà, a la sala Joan i Pere Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la sessió de cloenda del curs 2009-10 de la Societat Catalana de Geografia (SCG), anomenat Curs del 75è Aniversari. La conferència indispensable duia per títol De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i de les coses que succeïren i fou dictada pel Dr. Josep Oliveras, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, davant la presència de significats membres de la Societat.

Va obrir l’acte el president de la SCG, Francesc Nadal, qui va fer una breu presentació del conferenciant, tot destacant-ne la tasca docent com a professor i gestora com a vicerector de la URV, la feina com assagista (Desenvolupament industrial i evolució urbana: Manresa 1800-1870, La consolidació de la ciutat industrial: Manresa 1871-1900 i La formació dels desequilibris territorials a Catalunya en el segle XIX), que un pot resseguir al directori d’aquest Obrador obert, i la dedicació a la Societat com a vicepresident de la seva Junta de Govern.

La il·lustració fotogràfica és de P. Alegre (01.08.2007): la cinglera oriental del massís del Vercors, abocada sobre la conca del Drac.

El professor Oliveras agraí només començar la conferència la invitació de la SCG, remarcant que li plaïa especialment tancar un curs com aquest, del 75è aniversari de la nostra institució, parlant de Pau Vila, un dels tres personatges claus de la fundació de la Societat, juntament amb Eduard Fontserè i Josep Iglésies. A continuació, justificà la redacció del títol de la seva dissertació, amb un aire d’època premoderna, en l’intent d’evocar uns temps antics, però protagonitzats per un personatge que havia tingut la sort de conèixer i de tractar en diverses ocasions: al Palau Dalmases, on Òmnium Cultural acollia els actes de la Societat; de visita a casa seva a la Diagonal, acompanyat de Pau Alegre; a l’excursió a la Cerdanya en 1976, quan el cinquantenari de La Cerdanya; a la lectura de la tesina de Lluís Casassas... També recordà la investidura de Pau Vila com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Dr. Oliveras explicà que algunes de les informacions que es disposava a divulgar eren el resultat de la lectura de les Chroniques de l’Institut de Géographie Alpine de Grenoble, redactades per Raoul Blanchard, i de la correspondència de Pau Vila, dipositada com a part del seu llegat a l’Institut Cartogràfic de

Catalunya, on fou cedit per Josep Ma. Puchades. Allí hi ha una base documental epistolar que permet interpretar les decisions de Vila, el seu pensament geogràfic i polític, les seves relacions professionals i familiars... Hi ha cartes amb destinataris o remitents com ara Eugeni d’Ors, Ramon Viñas, Alexandre Galí, Miquel Santaló, Miquel Fornaguera, Raoul Blanchard i els seus deixebles, o la seva dona, l’Emília Comaposada.

La conferència es remuntà a 1918, quan la tornada de Colòmbia de Pau Vila, on havia anat a dirigir el Gimnasio Moderno. Les raons del retorn foren, sobretot, dues: les desavinences amb l’administrador de l’escola de Bogotà i la preocupació perquè els seus fills estudiessin a Catalunya. Aquest any, doncs, Pau Vila és a Barcelona, sense casa i sense feina. L’ambient de represa del catalanisme polític i cultural d’aquell moment l’empeny. Entra a l’Escola del Treball i ingressa primer a la Lliga Regionalista, segurament de la mà de Manel Ainaud, i després a Acció Catalana, a causa de desacords amb l’orientació política i educativa de la Dreta. Amb la correspondència familiar d’aquests anys, Oliveras desvetllà que Pau Vila passà set dies a la presó Model de Barcelona per encarar-se amb un soldat cobrador del tramvia, quan la vaga de la Canadenca.  seguir >>>