El llibre d'Oliveras i Samitier constitueix una nova aportació al desenvolupament de la història urbana i la continuació de la seva monografia antecedent, Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-1870), publicada el 1985. Tant en el llibre que ara ens ocupa com en l'anterior, els dos referits a la ciutat de Manresa durant el segle XIX, formen part d'un projecte d'anàlisi interdisciplinari de l'evolució urbana d'una ciutat mitjana dintre de la geografia històrica, àmbit en el qual l'autor ha desenvolupat una activitat pionera i que li ha servit per a elaborar la seva tesi doctoral: Indústria i desenvolupament urbà en una ciutat catalana de tipus mitjà: Manresa en el segle XIX, presentada a la Universitat de Barcelona el 8 de març de 1985. Consisteix en l'anàlisi de la ciutat com si fos un laboratori per tal de comprovar la seva cohesió interna a la cerca de les causes de la seva forma i estructura en el joc dels diversos fenòmens i processos que la caracteritzen.

Un dels objectius d'aquest treball ingent és el de contribuir a "elaborar noves teories i models sobre les nostres ciutats: el seu passat, els problemes del present i el seu probable futur" en base a "les implicacions i relacions entre el conjunt d'espais que formen el teixit urbà d'un país". Un objectiu acompanyat amb una bona dosi de civisme el qual porta l'autor a la pretensió d'elaborar una geografia viva, en la qual el coneixement de

les arrels dels problemes urbans actuals ofereixi pistes que permetin als ciutadans ésser agents actius en la tasca de construcció econòmica, social i urbana de la ciutat.

A la ciutat de Manresa, durant el segle XIX, van ser les forces essencialment endògenes les que van impulsar el creixement econòmic i urbà i que van fer possible el sorgiment d'un nou tipus de ciutat, materialitzada en l'expansió de la urbanització i caracteritzada pel desenvolupament industrial, l'ascens de la burgesia, la millora de les comunicacions amb altres ciutats catalanes i el creixement dels seus habitants. El desenvolupament de les forces al·ludides i el procés de canvi de la ciutat manufacturera a la ciutat industrial ja va ser tractat en el llibre que l'autor ens va oferir amb anterioritat. És durant el període 1871-1900 quan el model de desenvolupament pren volada i major complexitat. Això queda reflectit, especialment, en la trama urbana, la qual assoleix una extensió molt superior a l'existent a mitjans de segle, i amb l'augment de la seva població la qual va passar de 16.000 habitants el 1870 a 23.416 el 1900. És aquesta nova etapa la que Oliveras analitza amb precisió i detall, encarant-la des d'una perspectiva teòrica mitjançant la qual procura arribar a definir les característiques de l'expansió urbana i a establir el model de desenvolupament industrial i urbà de Manresa en el segle XIX.