Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Josep Oliveras i Samitier: La consolidació de la ciutat industrial: Manresa (1871-1900). Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa, 1986; 300 pp. ISBN 84-505-3799-1. | Ressenya d'I. Cuadros (1988) : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 |
La ciutat capitalista adquireix, a mesura que avança el segle, formes més precises d'especialització funcional com a conseqüència de les exigències plantejades per l'evolució econòmica les quals va matisant el propi model de ciutat. Les característiques que, segons P. Sica i L. Benevolo, defineixen el model de ciutat industrial burgesa, són recollides per l'autor com a base teòrica. L'expansió urbana, d'acord amb els processos tècnics i econòmics definits per aquells dos teòrics, provoca efectes i conflictes als quals cal posar remei mitjançant mesures legislatives i actuacions urbanístiques. Hi ha tres mètodes de reforma de la ciutat heretada els quals s'apliquen de manera simultània: les reformes de detall a base de la transformació dels carrers i dels edificis preexistents; la demolició i la transformació radical de la ciutat vella; i, encara, l'obertura de nous eixamples, més enllà del nucli antic. Però, de més a més, resulta imprescindible dotar les ciutats amb els serveis i els equipaments necessaris per al seu funcionament ininterromput com a lloc de producció i distribució de béns i serveis, de reproducció de la força de treball i de consum. Aquestes actuacions urbanístiques, segons H. Capel, s'integren perfectament amb els interessos i les activitats de la burgesia. Així, |
els problemes de reforma interior i d'habitatge causats pel creixement i la degradació de les ciutats preocupa enormement a aquesta classe atès el perill de desestabilització social que suposa, i, de més a més, li permet iniciar un procés d'especulació del sòl a gran escala, de producció d'habitatges com a mercaderia i d'intervenció en les infraestructures i prestació de serveis públics com a noves fonts d'acumulació de capital. El cas de Manresa és repassat per Oliveras en nou capítols, amb la introducció i les conclusions a banda, completats amb una extensa bibliografia, una considerable quantitat de notes i dos annexos metodològics en els quals aclareix l'abast i la problemàtica d'ús de les dues fonts crucials per al seu treball: les actes de les sessions municipals i els padrons de la contribució industrial. El primer capítol l'esmerça en l'evolució demogràfica al llarg del període per a l'anàlisi del moviment natural, el saldo migratori, l'estructura demogràfica i social, l'estructura familiar i la fiabilitat dels censos oficials. El segon capítol, que com en el primer també subministra informació de base per al coneixement de l'evolució urbana, és dedicat a l'estudi de l'economia manresana per l'anàlisi dels tres sectors productius i, especialment, de la indústria tèxtil. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 9 d'octubre de 2009 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |