En el tercer capítol analitza l'expansió de la ciutat, tant dins com fora del nucli antic, amb inclusió d'una interessant interpretació de l'orografia del sector ocupat per l'eixample i la descripció de la tipologia edificatòria. L'estudi de la propietat urbana ocupa el capítol següent. El capítol cinquè, que amb el tercer conforma l'anàlisi de l'expansió física de la ciutat, tracta dels canvis en l'estructura urbana amb un repàs de la localització de les activitats productives, les zones industrials i els equipament públics. La intervenció de l'administració municipal en la construcció de la ciutat és el tema objecte dels tres capítols següents amb el tractament de les atribucions de l'ajuntament en matèria urbanística segons la legislació vigent aleshores, les propostes d'ordenament de la ciutat, ja sigui en forma de plans d'alineació o bé en forma d'eixamples, i les diverses ordenances municipals. Finalment, en el capítol novè tracta sobre el paper dels diversos agents de la producció de l'espai en un caient que enllaça amb el tema de la propietat urbana el qual, de conjunt amb l'anàlisi del creixement demogràfic, constitueix la base de l'estudi de la societat manresana.

Aquest recorregut pels diversos aspectes de l'evolució urbana de Manresa durant el darrer terç del segle passat, permet copsar com queda definitivament configurada com una ciutat industrial amb l'assoliment d'una estructura urbana i econòmica de bracet amb una morfologia que poc va canviar fins a la

meitat de segle actual. Es posa en evidència la relació entre les noves inversions industrials i les conjuntures econòmiques favorables amb el creixement de la població. La industrialització tèxtil s'accentua i l'agricultura constitueix una altra activitat bàsica complementària de la industrial. D'aquesta manera, el sector tèxtil es consolida com el motor de l'economia urbana que arrossega la resta de sectors i l'aigua adquireix un protagonisme major com a font d'energia que no pas com a base de l'agricultura de regadiu. En aquest període, l'expansió urbana serà d'eixample sense projecte de conjunt, basat en la iniciativa dels propietaris, la qual cosa provocarà transformacions en l'espai agrícola del rodal amb l'engegada d'un procés notable d'especulació del sòl. Alhora, la ciutat reafirma el seu paper de nus de comunicacions. L'espai adquireix uns trets diferencials més acusats d'acord amb les activitats que s'hi efectuen i els grups socials que hi habiten. Així, es transforma d'acord amb els interessos dels agents i grups socials dominants actius a la ciutat. Sovint, els interessos privats es troben immersos en les grans transformacions urbanes i l'Ajuntament és utilitzat com un mer instrument per a fomentar els negocis particulars. En contrast amb això, les reivindicacions urbanes de les classes treballadores són molt esporàdiques en el temps i puntuals en l'espai. En acabar aquest període, Manresa ha esdevingut un centre cotoner i la principal ciutat industrial de la Catalunya interior.