<<< retrocedir  s'han començat a desplegar, i que condicionaran l’estructuració del territori europeu sudoccidental per a les properes dècades. [Resum del comunicant]

Alexis Sancho Reinoso i Joan Tort i Donada (Universitat de Barcelona): Ribagorça, la frontera inexistent?

De totes les terres frontereres al sud dels Pirineus, la Ribagorça és probablement un dels casos més emblemàtics. Territori nascut, en el sentit polític del mot, a l’alta edat mitjana, a cavall de la pugna dels grans senyors feudals que es disputaven l’hegemonia sobre les altes valls de la Noguera Ribagorçana, de l’Éssera i de l’Isàvena, la Ribagorça és, a data de 2010, un dels millors exemples a escala peninsular de versatilitat, en múltiples sentits, de la idea i del concepte de frontera.

Essent la Ribagorça un autèntic mosaic de terres i de paisatges, extraordinàriament fragmentat des del punt de vista de l’estructura física i mancat, en el pla funcional, d’un gruix suficient de relacions com per parlar d’un territori internament cohesionat, aquest extens domini geogràfic continua mantenint avui dia, i a desgrat dels plans i les polítiques públiques instrumentats les darreres dècades, una clara condició de perifèria -tant respecte a Catalunya com respecte a Aragó.

A la comunicació ens preguntem, partint dels condicionaments esbossats, fins a quin punt la idea política de frontera, entesa a diferents escales, serveix en el cas de la Ribagorça per comprendre més bé els problemes actuals del territori i per afrontar amb intel·ligència la seva gestió futura. L’estudi, per bé que en una perspectiva general concerneix tota la Ribagorça, se centra, en el pla de l’anàlisi detallada, en una fracció individualitzada del conjunt: l’àmbit de la Terreta, a l’entorn de la vila d’Areny. En definitiva: una part petita però significativa de la geografia ribagorçana, i que resumeix a petita escala unes contradiccions que, en darrera instància, afecten una gran part de la muntanya pirinenca actual. [Resum dels comunicants]

 
A la mesa, d'esquerra a dreta: Gemma Molleví, A. Sancho, J. Tort i Claire Guiu; fotografia de P. Alegre (SCG).

Gemma Molleví (Université de Bourgogne): Les dinàmiques actuals a les regions mediterrànies frontereres.

Les regions d’estudi són les Comunitats Autònomes espanyoles de València i Catalunya i les regions franceses de Languedoc-Roussillon i Provence-Alpes-Côte d’Azur. A la recerca es presenta la situació actual d’aquestes regions en els aspectes administratius, demogràfics, socioculturals i econòmics. A la part central de la recerca es mostren les transformacions que s’estan realitzant o que estan pendents de realitzar amb l’objectiu de convertir aquesta zona fronterera en un nou pol de dinamisme econòmic. Tres eixos es discutiran amb força: el corredor ferroviari mediterrani (de passatgers i mercaderies, el tren d’alta velocitat que uniria Espanya i França per la costa fronterera mediterrània de forma ràpida, segura i sostenible), la defensa i impuls de la cultura gastronòmica mediterrània (la trilogia del blat, vi i oli), i les transformacions del paisatge mediterrani (el desenvolupament d’accions que pretenen resoldre els problemes urgents de la manca d’aigua i de l’augment de la desertització; les actuacions contra els incendis forestals; la política urbanística).

A l’estudi també es farà una valoració de les conseqüències futures de la creació de la Unió per a la Mediterrània la seu de la qual s’ha establert a la ciutat de Barcelona i que permetrà l’intercanvi i les relacions entre tots els països de la conca mediterrània (incloent també els que formen part de la Unió Europea tot i que no es trobin a la conca pròpiament mediterrània).

La present recerca pretén fomentar el debat sobre assumptes d’actual importància i que estan generant grans debats intel·lectuals i polítics. La present recerca s’inscriu en dos projectes de recerca espanyols sobre paisatge en els quals participa l’autora i en un projecte de la universitat francesa d’Aix-en-Provence sobre el paisatge mediterrani i els conreus de la vinya i de l’olivera. [Resum de la comunicant]

	Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus : sessió inaugural   Organització territorial: divisions i recomposicions Governança : canvis i resistències Dinàmiques i construccions transfrontereres Cultures i temporalitats de la construcció territorial