El darrer taller del col·loqui va quedar afectat pel volcà islandès de llarg. Van ser quatre els comunicants esperats per a parlar sobre Cultures i temporalitats de la construcció territorial que no van poder fer-hi cap: Marie-Vic Ozouf-Marignier (École des Hautes Études en Sciences Sociales, París), François Aussaguel (Université Montpellier III), Christophe Quéva (Université d’Artois) i Lydia Coudroy de Lille (Université de Lyon II). L’absència de la darrera persona citada encara és més de doldre, atès que havia de pronunciar la conferència de clausura. Potser la puguem recuperar com una dissertació ordinària dintre de la programació de la Societat Catalana de Geografia del curs vinent, o bé en forma de text en un proper número de Treballs de la Societat Catalana de Geografia juntament amb totes les comunicacions completes. Sigui com vulgui i ara per ara, aquí teniu els resums de les comunicacions efectivament exposades per Juan Sevilla, Jean-Baptiste Maudet, Claire Guiu i Ignasi Aldomà, tots sota la fèrula bonhomiosa de Francesc Nadal (Universitat de Barcelona), moderador d’aquest taller de cloenda del Col·loqui Internacional Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus. Formes, lògiques i reptes celebrat sota l’efecte Eyjafjallajökull a Barcelona els dies 19 i 20 d’abril de 2010. [Pau Alegre]

Ignasi Aldomà (Universitat de Lleida): Dels conflictes entre col·lectius d’usuaris al conflicte entre territoris. La crisi de la sequera a Barcelona 2008 i els transvasaments.

En un context mediterrani, en el qual les demandes hídriques s’atansen a les disponibilitats o les superen, les confrontacions per l’aigua esdevenen punt destacat de conflicte. Més enllà de la col·lisió històrica que ha existit entre regants, abastaments urbans, empreses hidroelèctriques i altres usuaris o interessats, les desigualtats en la distribució de l’aigua i l’existència o perspectives de transferències entre conques, han obert la porta a una conflictivitat cada cop més oberta entre territoris. Des d’un punt de vista tècnic es poden albirar solucions força raonables, però els conflictes territorials traduïts en bandera política no permeten abordar-les i aboquen a sortides pitjors des d’un punt de vista ambiental, econòmic i social. [Resum del comunicant]

De fet, les seves mirades influïren el moviment de protecció dels espais naturals a Espanya, i particularment de la serralada d’Ordesa-Mont Perdut. La iconografia i les notes de camp d’abast geomorfològic, topogràfic, biogeogràfic i etnogràfic del cèlebre geògraf, cartògraf i pintor Franz Schrader en constitueixen un testimoni preciós i poc conegut. Ens proposem doncs estudiar-les en el context científic de l’època on es troben igualment les contribucions d’altres pirineistes francesos, com per exemple Aymar d’Arlot, comte de Saint-Saud, i Lucien Briet. Però sobretot ens cal, i això rarament s’ha fet, posar aquestes obres de camp en perspectiva amb les primeres actuacions espanyoles de difusió científica, pràctiques esportives i promoció turística. L’objectiu és analitzar les convergències i les divergències de Schrader amb altres actors espanyols que recorregueren el mateix sector, i posar en evidència els discursos i les representacions que portaren a l’emergència d’un procés de patrimonialització encara molt present avui. [Resum dels comunicants]  seguir >>>

 
 
A la mesa, J. Sevilla, C. Guiu i F. Nadal observen la distribució de les corridas dans le Sud-Ouest européen al fil dels comentaris de J.-B. Maudet; fotografia de P. Alegre (SCG).