Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

<<< retrocedir  

Jean-Baptiste Maudet (Université de Pau et des Pays de l’Adour): Tauromachies et dynamiques transfrontalières.

La diversitat de jocs taurins a França i Espanya es pot copsar segons diferents criteris d’anàlisi. La diversitat interessa d’antuvi els aspectes formals de les pràctiques taurines, tant si depenen d’espectacles professionalitzats (cursa a peu, a cavall, landesa [de les Landes], camarguesa [de la Camarga], concurs de retalladors) o de la gran diversitat de jocs taurins de participació col·lectiva (encierros i altres aviaments de bovins). Les diferències de legislació constitueixen un segon criteri. Els nivells politicoadministratius de regulació de jocs i espectacles taurins no són els mateixos a França i Espanya. A França, la modificació de la llei Grammont el 1951 serveix de marc legal per a l’exercici de la cursa de braus, mentre que a Espanya la competència escau a les Comunitats autònomes. Les diferències impliquen finalment l’extensió geogràfica d’aquests espectacles. La cursa de braus coneix una difusió transnacional que supera el marc espacial del nostre propòsit. Les altres pràctiques es redueixen a límits més restringits, adés estabilitzats (curses landeses i camargueses), en via de ser-ho (els jocs taurins populars de carrer) o en plena expansió (curses de retalladors). En resulta un mosaic complex, i històricament evolutiu, entre fronteres de pràctiques, fronteres polítiques i fronteres culturals on els jocs taurins alimenten representacions i discursos sobre les pertinences i les divisions territorials. Aquest marc d’anàlisi permet interrogar la coherència dels processos d’apropiació o rebuig de la qualificació territorial de les pràctiques taurines en tant que espanyoles, franceses, castellanes, andaluses, basques, catalanes, valencianes, camargueses, provençals, landeses, gascones… Els jocs taurins es poden així analitzar, a banda i banda dels Pirineus, sota l’angle d’un “camp comú de distinció territorial”, activant i reactivant dinàmiques transfrontereres, solidaritats i jerarquitzacions que participen a la dimensió plural dels territoris. [Resum del comunicant]

 

 

 

Claire Guiu (Université de Nantes): Les Terres de l’Ebre: quines temporalitats de la construcció regional?

A la frontera amb dues altres Comunitats autònomes (Aragó i València), el Sud català ha estat una entitat movent, a vegades reivindicada, amb marges inestables i canviants, estructurada pel riu Ebre i la ciutat de Tortosa. Regió antigament de rebuig, amb problemes d’integració econòmica i simbòlica a la resta del territori, era als confins de Catalunya. Al marge dels moviments de construcció nacional catalana des de la Renaixença, aquest territori sense nom era poc conegut i menyspreat pel seu paisatge “hostil”, la seva gent “tancada” i la seva catalanitat “dubtosa”. Les Terres de l’Ebre eren una zona fronterera de l’apropiació nacional, al marge de l’imaginari de catalanitat. Però aquest territori es presenta avui com un espai unificat, denominat “Terres de l’Ebre”, amb elements d’una identitat antigament “estigmatitzada” que ara s’han posat en valor. El delta de l’Ebre esdevé una zona agrícola i un territori turístic, amb espais protegits i pràctiques culturals específiques. Des de les manifestacions en contra del projecte estatal del transvasament de l’Ebre l’any 2001, la Catalunya meridional es troba al centre de les reflexions sobre el naixement d’una “Nova cultura de l’aigua”. Les perspectives d’una nova divisió territorial i de l’obtenció de una vegueria “Terres de l’Ebre” constitueix per a diversos actors l’acompliment d’un projecte de territori impulsat des dels anys 1970.

Aquesta intervenció presentarà les etapes de la construcció identitària regional del Sud català, des de principis del segle XX fins avui, i reflexionarà sobre les temporalitats i espacialitats de la construcció d’un territori de projecte. Com s’articulen el temps llarg, el temps de les mutacions regionals i el temps de l’esdeveniment? Quins són els efectes de la construcció regional sobre les dinàmiques espacials? [Resum de la comunicant]

 

 

Les transformacions territorials a banda
i banda
dels Pirineus : sessió inaugural
 
Organització territorial: divisions i recomposicions
Governança : canvis i resistències
Dinàmiques i construccions transfrontereres
Cultures i temporalitats de la construcció territorial
 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
10 de maig de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat