La complexitat creixent de les organitzacions socioespacials i les reflexions que aquestes susciten en els dominis de les ciències socials, de l’ordenació del territori i de la gestió pública, ens aboquen a un procés d’inflació territorial: permanència dels antics marcs polítics i administratius i creació de nous (estructures locals intermèdies com poden ser les intermunicipals, els pays o les comarques); nous perímetres temàtics o sectorials amb la intenció de promoure la unitat històrica, cultural o “natural” d’un àmbit geogràfic en relació, podem per cas, amb la patrimonialització o el sentiment de pertinença local; espacialitats reticulars, arxipelàgiques o fins i tot virtuals que s’alliberen de les lògiques mètriques de la contigüitat territorial.

És amb aquesta proposta de reflexió més general com es va convocar el Col·loqui Internacional que amb el títol de Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus. Formes, lògiques i reptes va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) els proppassats dies 19 i 20 d’abril en sessions de matí i tarda. L’esdeveniment va ser organitzat de conjunt per la Casa de Velázquez, l’Institut d’Estudis Territorials i la Societat Catalana de Geografia amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis

Catalans, l’Université de Lyon, l’École Normale Superieure de Lyon i diversos equips de recerca de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Els professors Rafael Giménez-Capdevila, Claire Guiu, Jean-Baptiste Maudet, Francesc Nadal i Guillaume Vergnaud van tenir bona cura de la coordinació de l’esdeveniment.

L’acte d’obertura i presentació del col·loqui va ser presidit pel Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, acompanyat pel Sr. Stéphane Michonneau en representació del Sr. Jean-Pierre Étienvre, director de la Casa de Velázquez, el Sr. Rafael Giménez-Capdevila, en representació del Sr. Daniel Serra de la Figuera, director de l’Institut d’Estudis Territorials, i amb la Sra. Guiu i el Sr. Nadal pel grup de coordinació. De bell principi, com va assenyalar un dels membres de la mesa inaugural, hom va acusar l’efecte Eyjafjallajökull, el volcà islandès responsable, en primera instància, del desgavell de les comunicacions aèries, la qual cosa va impedir la presència de nombrosos comunicants al col·loqui i, fins i tot, d’algun responsable de les entitats organitzadores que havia compromès l’assistència. Un bon advertiment, doncs, de la fragilitat de la xarxa mundial sobre la qual discorren els humans a l’encalç de l’optimització d’un sistema de moviment total.

Els treballs del col·loqui, sense perdre de vista la perspectiva global, van tocar més de peus a terra, eixarrancats a banda i banda dels Pirineus, en repassar i aprofundir l’anàlisi de canvis territorials singulars. Les qüestions clau havien estat plantejades en la mateixa convocatòria citada ratlles amunt. Quines són les formes, les lògiques, els reptes i els actors d’aquests territoris definits com a “nous”, “emergents”, “recomposats”, “requalificats” o “reinventats”? A quines escales podem abordar la multiplicació dels marcs territorials i dels nivells de decisions? Com s’ho poden fer els geògrafs per a analitzar aquests territoris en construcció? Implica això noves perspectives o noves metodologies? Com s’ho pot fer la geografia, dintre del seu domini de competències, per a representar un paper d’expert, costat per costat amb els agents de decisió, en la construcció d’aquests territoris?  seguir >>>

A la mesa, d'esquerra a dreta: R. Giménez Capdevila, S. Michonneau, S. Giner, F. Nadal i C. Guiu; fotografia de J. Pareto (IEC); el motiu gràfic del col·loqui és un detall de l'aiguafort de Murielle Moreau titulat Les échappées d'âme (2009).