<<< retrocedir  Així doncs, en el marc de l’espai europeu en construcció i del món en convulsió, el col·loqui va proposar la comparació entre els contextos francesos, catalans i espanyols per a fer possible d’avenç vers la comprensió de noves territorialitats així com vers possibles models emergents de gestió territorial. Amb aquesta finalitat, les vint-i-quatre comunicacions previstes van ser repartides en quatre tallers d’exposició i, com era d’esperar en un col·loqui, de discussió subsegüent: dinàmiques, governança, cultures i organització territorial

No les presento pas en l’ordenament cronològic com es van succeir en el col·loqui. Se’l va fer venir bé el Sr. Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i membre de l’IEC, per tal d’ordenar l’exposició de les seves reflexions en relació amb els processos de fons que empenyen les “regions” a establir estratègies d’aliances polítiques i empresarials amb els veïns. És a dir, a causa de la interdependència creixent dels territoris, impulsada per un canvi tecnològic i per les modificacions politicoadministratives, la qual cosa accelera la mobilitat de la informació i dels capitals amb

les persones darrere. El fil de la seva conferència inaugural va descansar sobre aquells quatre eixos, els dos primers en especial, i els processos de fons esmentats.

A Catalunya, els processos d’interdependència es manifesten, a parer d’Oriol Nel·lo, en les dinàmiques metropolitanes, les quals configuren la seva realitat territorial ben bé des de fa cinquanta anys. En aquest context, va repassar el fenomen des de perspectives biològiques, sístole – diàstole de població entre corones metropolitanes, i mecàniques, implosió – explosió zonal d’usos del sòl i activitats, dues vessants interpretatives prou ben avingudes per a qüestionar-se, al capdavall, si persistirà la dinàmica actual de reflux de la població de ciutadania espanyola des del centre cap a la perifèria del sistema. És un fenomen nou, generador de problemes i desajustos, els quals precisen, també, nous instruments per al seu bon govern.

És per això que Nel·lo va passar revista de la normativa jurídica d’abast territorial més destacada endegada per la Generalitat de Catalunya durant els darrers vuit anys: la Llei d’urbanisme, la Llei de barris, la Llei de paisatge i la Llei d’urbanitzacions. No va escatimar esforços per a justificar-los en cada cas. Com tampoc no va oblidar de fer-ho en presentar els instruments de planejament supramunicipals per vegueries, el Pla Metropolità de la Regió de Barcelona en especial, amb l’objectiu de reconduir els conflictes, més que no pas obviar-los, per camí dreturer. En aquest context, va trobar manera per a desvetllar l’interès del públic per l’Anuari Territorial de Catalunya, exponent prou evident del debat territorial des d’una òptica decididament governamental. [Pau Alegre]

	Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus : sessió inaugural   Organització territorial: divisions i recomposicions Governança : canvis i resistències Dinàmiques i construccions transfrontereres Cultures i temporalitats de la construcció territorial