Girona. Aquest espai transfronterer, format pel departament dels Pirineus Orientals i les comarques gironines, es troba en una fase de ràpida reestructuració a causa de les millores en l’accessibilitat i de la voluntat dels seus actors de crear un territori comú on es comparteixin estratègies econòmiques i socials. L’articulació d’aquest territori se sosté en una xarxa important de ciutats intermèdies, com Perpinyà, Figueres o Girona, i de territoris rurals de proximitat amb relacions creixents. És descriuran exemples de cooperació transfronterera i mesures de caràcter polític, tècnic i jurídic per a l’organització futura d’aquest espai. [Resum de la comunicant]

Antoni Durà (Universitat Autònoma de Barcelona): Arc Mediterrani i Cooperació Territorial, conceptes inseparables.

El concepte d'Arc Mediterrani, en les diverses escales i variants de denominació en què s'aplica, va intrínsecament lligat al de Cooperació Territorial, transfronterera i també regional. La comunicació ressegueix els orígens i l'ús actual d'aquest terme, i les diferents fórmules de cooperació territorial que hi han cristal·litzat, amb especial referència a les Euroregions, en el marc de la forta expansió que aquestes dinàmiques han experimentat a la UE en les darreres dècades. De tot plegat es desprèn, a més, que amb aquests processos s'està contribuint a reforçar de forma substancial la mateixa construcció europea, i en el nostre context més concret, a redibuixar les relacions territorials entre França, Catalunya i Espanya. [Resum del comunicant]

Les cendres de l’Eyjafjallajökull no van alterar el torn d’intervencions previst per al tercer taller del col·loqui celebrat efectivament el matí de dimarts dia 20. Els sis comunicants i la moderadora del debat posterior eren o havien pogut arribar a Barcelona sense entrebancs. Possiblement vagi ser aquest el taller amb els continguts més compromesos amb allò que s’esperava de la qualificació “a banda i banda dels Pirineus”. Malgrat que Antoni Durà, Gemma Molleví, Mita Castañer, Rafael Giménez-Capdevila, Alexis Sancho i Joan Tort representessin el cantó meridional de la serralada, i potser per això mateix, van aconseguir encendre una animada discussió final amb els col·legues “de l’altre cantó” sobre la temàtica Dinàmiques i construccions transfrontereres. En aquest context, les intervencions de Frédéric Tésson, Sylvie Clarimont i Stéphane Michonneau van ser prou expressives. Claire Guiu (Université de Nantes) hi va posar bon ordre. [Pau Alegre]

Mita Castañer (Universitat de Girona): L’Eurodistricte català transfronterer: creació del projecte i reestructuració territorial.

En la comunicació presentem el procés d’elaboració, conclusions i reflexions del Llibre Blanc de l’Eurodistricte català transfronterer. Aquest va estar encarregat per la Generalitat de Catalunya i el Conseil Général des Pyrénées-Orientales a un equip tècnic format per membres de la Mission Opérationnelle Transfrontalière i de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de

 
 
 
 
 
 
A la mesa, d'esquerra a dreta: R. Giménez-Capdevila, Mita Castañer, A. Durà i Claire Guiu; fotografia de P. Alegre (SCG).

Rafael Giménez-Capdevila (Institut d’Estudis Territorials; Universitat Pompeu Fabra): Estratègies nacionals en les comunicacions transpirinenques actuals.

Sovint s’analitzen les comunicacions transpirinenques des del punt de vista de la relació binacional entre França i Espanya, ignorant que hi ha en joc unes altres nacions i fins i tot un altre Estat. L’anàlisi de la posició dels actors nacionals, de les institucions i de les plataformes de cooperació permet adonar-se de la complexitat que comporta la governança del sistema de transports en aquesta àrea transfronterera.

L’objectiu de la ponència és presentar i comprendre aquestes posicions en la definició dels grans eixos transpirinencs, fonamentalment ferroviaris, que ja  seguir >>>