<<< retrocedir  Més generalment, la territorialització de l’actuació social de lluita contra la pobresa i la precarietat suscita la qüestió de la tensió entre una entrada per l’individu i una pel territori per a pensar la cohesió social i territorial, tensió que convé interrogar. La comunicació es recolzarà en observacions dutes a terme a la regió Roine-Alps, i més precisament al departament de l’Ain. [Resum de la comunicant]

Frédéric Tésson (Université de Pau et des Pays de l’Adour): “Territoire” contre “réseau” dans le rapport spatial de l’acteur politique.

Oposar territori i xarxa, com ho proposo aquí, pot semblar avui incongruent. En efecte, els cercadors semblen posar-se d’acord ara sobre el fet que tots dos són complementaris. Fins i tot Musso (2002), que se situa generalment al costat de les xarxes, en particular d’infraestructures, fins i tot si en fa una crítica a vegades severa, explica que les xarxes ordenen el territori sense desordenar-lo. Així, després d’haver estat reconsiderat (Badie, 1995; Balligand i Maquart, 1990;…), el territori tornaria, estructurat per les xarxes. Seria la combinació de llocs i lligams, com li agrada subratllar a Veltz (2004).

Però en aquest debat, es tracta essencialment d’objectes (pays, territoris institucionals, xarxes d’infraestructures), ara bé la meva postura consisteix en considerar aquests dos conceptes en la seva accepció més organitzativa, àdhuc cognitiva, fins i tot si els objectes no paren de ressorgir. Proposo aquí una relectura de les experiències dutes en el marc d’una política aplicada a França als anys 1990: les xarxes de ciutats. Es tracta de tornar sobre un objecte singular que fou el tema de la meva tesi el 1996 (Tesson, 1996) i que, sembla, s’ha apagat amb el segle. Voldria provar la hipòtesi segons la qual el fracàs d’aquesta eina d’ordenació del territori, que encobria els principis d’una altra manera de fer pròpia del funcionament reticular, està relacionat amb l’oposició bàsica que perdura en la parella xarxa/territori, sobre tot per als actors públics polítics. La darrera dècada permet, en efecte, descobrir indicadors susceptibles de donar crèdit a aquesta hipòtesi.

Presentar això a Espanya m’interessa perquè em sembla que l’estructura espacial i l’organització institucional d’Espanya dóna més joc per permetre la resolució d’aquesta equació complexa. [Resum del comunicant]

Mariona Tomàs (Universitat de Barcelona): Territoris i xarxes: la regió metropolitana de Barcelona.

La regió metropolitana de Barcelona viu un moment clau en el seu procés d’institucionalització. En efecte, un projecte de llei sobre l’Àrea Metropolitana, que comprèn els 36 municipis que envolten la ciutat de Barcelona, es troba en fase de debat parlamentari. Si s’aprova, aquesta llei posarà fi a la fragmentació institucional que pateix la metròpoli catalana des de finals dels anys 1980. Això no obstant, la nova institució només cobriria una part de la gran conurbació, formada per 164 municipis. En el marc d’aquest col·loqui, m’agradaria presentar els resultats provisionals d’una recerca que estic realitzant per al Consorci metropolità en col·laboració amb l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques, UAB). La nostra recerca s’interroga sobre la capacitat dels municipis per establir relacions formals (mancomunitats i d’altres instruments jurídics) i informals (plans, pactes, etc.) més enllà de les institucions existents. Altrament dit, es vol saber fins a quin punt les institucions metropolitanes actuals estructuren les dinàmiques de cooperació entre els municipis i quines són les diverses escales d’actuació segons els temes (transport, ordenació del territori, medi ambient, cultura, etc.). Hi ha espais “naturals” de cooperació (al voltant dels rius, per exemple)? En quina mesura les pràctiques de cooperació sobrepassen els límits dels 36 municipis? Es poden distingir “densitats” diverses a les xarxes? Quines són les temàtiques preferides de cooperació i quines són les absents? Aquest tipus de preguntes guia la nostra recerca, que es troba en fase de col·lecta de dades i un dels objectius de la qual és la representació de les xarxes formals i informals amb mapes. [Resum de la comunicant]

 
A la mesa, S. Michonneau entre J.-A. Báguena i Emmanuelle Bonerandi; fotografia de P. Alegre (SCG).

Josep-Antoni Báguena (Secretaria per a la Planificació territorial, DPTOP): Entre el pla i el programa. Acció de govern i reconfiguració territorial.

La intervenció va servir per a reblar, en bona mida, la conferència inaugural dictada pel professor Oriol Nel·lo, del qual el comunicant és col·laborador molt proper. En efecte, Báguena va ampliar la descripció de les figures de planejament endegades pel govern de la Generalitat de Catalunya durant els darrers anys. Concretament, es va referir als Plans Territorials per vegueries, amb especial atenció al de l’Alt Pirineu i Aran, als Plans Directors Urbanístics i a l’estat del planejament urbanístic municipal, el qual s’espera completar ben aviat amb la redacció de les Normes Subsidiàries de Planejament en els municipis orfes de tota reglamentació. Amb aquesta finalitat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha creat una línia d’ajut financer per a fer-ho realitat. Finalment, va remarcar la transcendència social de la Llei de Barris i la promoció de l’habitatge protegit [Pau Alegre]

	Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus : sessió inaugural   Organització territorial: divisions i recomposicions Governança : canvis i resistències Dinàmiques i construccions transfrontereres Cultures i temporalitats de la construcció territorial