Dimarts 20 de novembre de 2007, dins del programa d'activitats del curs 2007-08 de la Societat Catalana de Geografia (SCG) i a la seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), s'efectuà la presentació del llibre Vigilia colonial. Cartógrafos militares españoles en Marruecos, editat de conjunt pel Ministerio de Defensa i Edicions Bellaterra, del qual és autor el nostre consoci José Luis Urteaga, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Barcelona. Sota la prepositura de Francesc Nadal, president de la SCG, intervingueren en l'acte de presentació Ma. Carme Montaner, cap de la Cartoteca de Catalunya, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i Josep Oliveras, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona.

Francesc Nadal inicià l'acte tot emmarcant la presentació d'aquest llibre en el curs 2007-08, que és el del Segon Congrés Català de Geografia i que no en va duu per títol El mapa com a llenguatge geogràfic, i passà a parlar de la gènesi de l'obra. En aquest procés, ressaltà les relacions amb Pere Andreu, amb qui el setembre de 1994 efectuaren un viatge al Marroc, una comunicació frustrada al Congrés Internacional d'Història de la Cartografia de Lisboa i el bon tracte rebut a la cartoteca del Centro Geográfico del Ejército.

Carme Montaner encetà la seva intervenció expressant la satisfacció per l'edició d'un llibre d'història de la cartografia, una disciplina que dissortadament no és pròdiga en publicacions, i recordant el treball en equip amb Luis Urteaga i Francesc Nadal en el comissariat de l'exposició 1936-1939. Els mapes en la guerra civil espanyola. Dit això, destacà que el llibre que es presentava descobria mapes molt poc coneguts, si no desconeguts, fet de gran valor per a la cartografia a cavall dels segles XIX i XX; en aquest sentit, contrastà l'aixecament de mapes al Marroc quan la Península oferia

A la fotografia de Jordi Pareto (IEC), d'esquerra a dreta: Ma Carme Montaner, Francesc Nadal, Josep Oliveras i José Luis Urteaga.

grans buits topogràfics. Pel que fa al contingut del llibre, remeté els presents a la ressenya que Pau Alegre féu per al web de la SCG. Això no obstant, posà de relleu que l'obra no parla sols del context del mapa, sinó que s'ocupa dels instruments cartogràfics i de com s'han format les cartes, de les dificultats, dels errors i dels encerts, tot plegat d'una manera prou didàctica per a què els no avesats en aquestes tècniques puguin fer-se'n càrrec. Així mateix, posà de relleu l'enorme vàlua dels plànols de les ciutats marroquines, imprescindibles i fonamentals de qualsevol anàlisi de la seva evolució urbana. I acabà esperonant l'autor en les seves investigacions, ja que a la vista dels resultats de l'estudi del període 1888-1912, la recerca cartogràfica fins a la fi del Protectorat espanyol, el 1956, s'albira de prou interès.

Josep Oliveras començà per reconèixer la qualitat del pròleg, signat per Horacio Capel, on es tracta del veïnatge difícil amb l'Islam i de la fal·làcia de les tres cultures, malgrat declarar-se partidari de l'utòpic diàleg de les civilitzacions. Tot seguit, digué que el llibre és la segona aportació de nivell a la geografia postcolonial del Marroc, rere España en Marruecos, del qual són curadors Joan Nogué i José Luis Villanova, de El protectorado de España en Marruecos. Organización política y territorial del darrer dels autors citats, i que formen part del conjunt de treballs de recerca sobre l'actuació de l'aparell de l'estat per controlar el territori. A més d'una obra de cartografia, és, per tant, un llibre de geografia política i d'història del Marroc. En aquest sentit, es tracta de la laboriositat d'uns militars que fan de cartògrafs, amb il·lusió i professionalitat. L'obra, com no podia ser altrament, trasllueix la geopolítica de les superpotències de l'època, com França i Anglaterra miraven de controlar l'estret de Gibraltar, i el paper de segon ordre que Espanya hi jugava, maldant per reforçar les places de Ceuta i Melilla i per protegir les illes Canàries. La intervenció del professor Oliveras comptà amb interessants cites memorialistes de diversos personatges vinculats al Marroc, entre els quals el vescomte de Foucauld, militar francès que abandonant l'exèrcit marxà a explorar el Marroc disfressat de jueu. Com a resultat del viatge escriví Reconnaissance au Maroc, obra de gran interès geogràfic.

El darrer a parlar fou l'autor del llibre, Luis Urteaga, qui expressà el seu agraïment a la SCG i als col·legues que havien intervingut abans, ensems que es mostrà molt satisfet de ser en companyia de persones que estimaven la cartografia i el Marroc. A continuació, passà a explicar els cinc objectius que s'havia plantejat en escometre una obra d'aquesta envergadura. En primer lloc, es proposava donar a conèixer un corpus (mapes, cartes itineràries i plànols urbans, aixecats per cartògrafs espanyols, entre 1888 i 1912) que aplega els primers documents cartogràfics precisos de l'interior del Marroc, entre els quals destaca per la seva extraordinària vàlua la carta de Fes (1888), reproduïda al llibre. Segonament, identificar els cartògrafs i explicar-ne les trajectòries. En foren vint-i-quatre, que feren una estada al Marroc de sis anys de mitjana. El que més, n'hi passà trenta. Fou Eduardo Álvarez Ardanuy, que esdevingué el primer arabista de l'Estat Major i que recomanà repetidament que Espanya no s'emboliqués al Rif, en contraposició al parer d'altres intel·lectuals com Gonçal de Reparaz o Joaquín Costa. Val a dir que el Rif és encara avui en dia un territori complicat, on el turisme no acaba de desenvolupar-s'hi, perquè el negoci és l'haixix. Com a tercer objectiu, es plantejà tractar de les rutines dels cartògrafs: el treball amb instruments lleugers per mirar de passar com més inadvertits millor, les dificultats dels viatges i els allotjaments, les disponibilitats de serveis d'escolta i de traducció, el suport logístic de metges i delineants, etc. En quart lloc, es proposà d'exposar el context geopolític en què es gestaven els mapes, per què es van fer i per a què es pensaven fer servir. I, finalment, el llibre fa el relat verídic d'un episodi colonial, on predominen els fets per damunt de les opinions.

Abans d'acabar, el professor Urteaga expressà la seva gratitud a diverses persones, a José Ignacio Muro i Francesc Nadal en especial, col·legues d'un ambiciós projecte d'investigació encetat fa alguns anys i on s'emmarca aquest llibre, que té per finalitat l'anàlisi de la cartografia de Marroc feta pels agents colonials espanyols, durant gairebé un segle d'intervenció en aquell país, de 1859 a 1956.

[Enric Bertran]