Dissabte 10 de març de 2007 una colla de membres de la Societat Catalana de Geografia visitaren l’exposició 1936-1939. Els mapes en la guerra civil espanyola, instal·lada a la seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, al Parc de Montjuïc. La visita fou guiada per la nostra consòcia Ma. Carme Montaner, cap de la Cartoteca de Catalunya, i pels nostres consocis Francesc Nadal i Luis Urteaga, catedràtics de geografia humana de la Universitat de Barcelona, i comissaris tots tres d’aquesta mostra, resultat de la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la Direcció General de la Memòria Democràtica i la Secretaria d’Universitats i Recerca.

L’exposició, disposada en deu àmbits temàtics, presenta de manera cronològica l’evolució de la cartografia espanyola al llarg de la guerra civil. Així es repassa la situació precària de la cartografia militar en esclatar la contesa, la reorganització dels serveis cartogràfics d’ambdós bàndols per fer front a les necessitats bèl·liques, l’aportació cartogràfica de les tropes italianes, la formació cartogràfica de les oficialitats republicana i franquista, i es mostren mapes significatius a diferents escales i diverses fotografies aèries.

A sota: El professor Urteaga adreçant les seves explicacions sobre un mapa de Madrid a 1:25 000 (d'esquerra a dreta, Enric Mendizàbal, Luis Urteaga, Rosa Anna Felip i Jesús Burgueño).

Les acurades explicacions dels professors Nadal i Urteaga establiren, des de la perspectiva dels mapes, tres fases en la guerra civil espanyola: una primera de penúria cartogràfica (juliol de 1936 – principis de 1937), en què les forces rebels havien d’emprar mapes de la Guia Michelin de Carreteres comprats a França, en el seu avanç sobre Madrid; una segona de notable producció cartogràfica (començ de 1937 – finals de 1938), quan ambdós exèrcits van aixecar milions de mapes; i una darrera (fi de 1938 – abril de 1939), en la qual l’activitat cartogràfica disminuí entre els revoltats i s’esllanguí entre els republicans.

A sobre: El professor Nadal adreçant les seves explicacions sobre el full de ‘Tiurana’ del Mapa Topográfico de España 1:50 000 (d'esquerra a dreta, Luis Urteaga, Joan Tort, sra. Moner, Montserrat Galera, Francesc Nadal, Joaquim Cabeza i Rosa Anna Felip)

La visita a l’exposició permeté els assistents d’apropar-se a la guerra civil des d’una perspectiva nova, els recursos cartogràfics de què disposaven tots dos bàndols i l’impuls desigual que donaren a la cartografia en funció de les seves necessitats, prioritats, disponibilitats i col·laboració estrangera. En

qualsevol cas, la mostra, ensems que possibilita fer-se idea de l’evolució de la guerra, palesa la importància dels mapes en època de conflicte bèl·lic. I, també, deixa ben clar el procés de desenvolupament i internacionalització de la cartografia espanyola, arran la guerra civil. En resum, el desig de vèncer l’enemic fou motor del coneixement del territori i la producció de mapes esdevingué un fet sense precedents en la història de la cartografia espanyola.

L’exposició pren un valor simbòlic en celebrar-se en el setantè aniversari de la guerra civil i en respondre a una ferma voluntat de recuperació democràtica. La mostra és alhora d’un alt valor cartogràfic, perquè exposa mapes originals, entre els quals destaquen els republicans a escala 1:50.000, els croquis dibuixats per les tropes de Mussolini prop d’Osca, i les fotografies aèries fetes per l’aviació alemanya a la vall de l’Ebre per localitzar les defenses de l’exercit republicà. L’exposició, feta a partir dels fons dipositats a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Fons Moner, gentilment cedit per aquesta família, constitueix una aportació inestimable a un període poc estudiat de la cartografia espanyola. [Enric Bertran, text i fotografies]