Vigilia colonial forma part d’un projecte d’investigació molt més ampli endegat de fa anys per l’autor del llibre que comento, amb Francesc Nadal i José Ignacio Muro, amb la finalitat d’analitzar la cartografia de Marroc efectuada pels agents colonials espanyols, militars majorment, durant gairebé un segle d’intervenció en aquell país, des del 1859 fins al 1956. Com indica el títol, aquest treball se situa en l’etapa preliminar a la intervenció pròpiament dita, la qual es desfermà a partir de 1909-1912.

L’estudi s’ordena en nou capítols, els quals despleguen la seqüència cronològica de la intervenció. En el primer es descriu l’organització de la Comisión de Marruecos depenent del Cuerpo de Estado Mayor i del Depósito de la Guerra amb detall dels objectius que se li van encomanar i les previsions de la seva trajectòria. En el segon es passa revista al desfasament entre allò que es pretenia des de Madrid i l’adaptació dels comissionats a la dura realitat del treball de camp al Marroc. Són descrits els mètodes i tècniques d’aixecament dels mapes basats, sobretot, en les graelles de reconeixements itineraris a escala 1:100 000, de l’instrumental emprat i dels resultats obtinguts en l’empenta inicial de 1882 a 1884. No cal oblidar que

aquestes dates de ‘desembarcament’ dels mapistes espanyols, el comandant Ramón Jáudenes i Eduardo Álvarez Ardanuy al capdavant, són coetànies a la reclamació de l’enclavament d’Ifni i del territori del que seria el Sàhara Occidental. És el tema estel·lar del capítol tercer.

La intensificació de la carrera colonial entre les potències europees va impulsar moderadament els esforços informatius de l’exèrcit espanyol prou endins del territori marroquí. Els treballs cartogràfics efectuats durant la dècada següent es descriuen en els capítols quart i cinquè, atorgant especial èmfasi a la formació de plànols urbans, veritables joies molts ells de la cartografia històrica urbana. Els plànols detallats de Tànger i de Tetuan en són els millors exemples i l’autor els dedica una atenció ben merescuda.

Paral·lelament, es preparava la realització d’un mapa general de l’Imperi del Marroc –hom encara confiava en la seva ocupació completa- a escala 1:100 000 quan a la península, recordem-ho a tall de comparació, restaven buits immensos per cobrir a escales generals molt més petites. El desvarieig dels projectes marroquins finiseculars, en plena