hecatombe antillana, arriben al comble amb la preparació d’un mapa general a 1:50 000 el qual, com l’1:100 000 no va passar gairebé de la fase preparatòria i de l’aixecament d’algunes mostres a les zones més accessibles. Els capítols sisè i setè estudien aquestes pretensions d’aprofundiment en el detall de coneixement de territori i es passa revista als primers reconeixements efectuats en aquesta línia.

Els pactes diplomàtics establerts entre la Gran Bretanya, França i Alemanya en el tombant de segle van posar a ratlla les pretensions expansionistes del govern de Madrid més enllà de Ceuta i Melilla. La zona de Protectorat atorgada al Regne d’Espanya per vies diplomàtiques diverses durant el primer decenni del segle XX, venia a ser el coixí d’aquelles places de sobirania per al qual, mancança espaterrant, no s’havia fet cap indagació geogràfica significativa. Totes les operacions de recollida de dades i d’aixecament de cartografia precedent s’havia bolcat sobre la franja litoral, de Tetuan a Ifni, de manera que gran part de l’esforç esmerçat esdevingué inútil en restar la major part de la façana atlàntica en mans franceses. A l’hora de la veritat, de 1909 en endavant, remarca

Urteaga, mancaven els mapes d’on més falta farien: els del Rif central i oriental. L’entrellat diplomàtic del Protectorat i el fracàs estratègic informatiu són descrits en els dos capítols finals, el vuitè i el novè.

Sobre la seqüència cronològica pautada pels capítols, el llibre procura, en general: 1) La identificació de tots els cartògrafs de la Comisión de Marruecos des de la seva creació fins a 1912 amb el detall de la seva trajectòria biogràfica en base, sobretot, a l’esporgat dels expedients personals del Archivo General Militar de Segovia; 2) Una descripció pormenoritzada de l’ambient de les tasques efectuades en territori marroquí, l’anàlisi internalista de la creació cartogràfica; 3) una relació completa dels mapes aixecats sigui en suport manuscrits o bé imprès conservats la majoria dels quals al Centro Geográfico del Ejército (CGE) a Madrid; i 4) un repàs del context geopolític, tant canviant –volàtil en diríem ara- en el qual es va veure arredossada, i potser fins i tot aculada, l’acció de la política exterior espanyola en relació amb les pretensions colonials, els “somnis imperials”. L’aportació de Luis Urteaga emplena perfectament aquestes quatre vies transversals d’aproximació a l’activitat cartogràfica objecte d’estudi.