En una pruïja de modèstia excessiva, l’autor considera que el tema no era pas verge. És veritat que la historiografia militar espanyola havia cantat les gestes de les seves avançades informatives, preparatòries de l’assalt definitiu al Marroc, en un parell d’ocasions prou significades: el 1910, en el primer centenari de la fundació del Cos d’Estat Major, per enaltir-la com una de les aventures de més brillantor portades a terme pels seus oficials durant la centúria; i el 1946, mitjançant la celebració d’una exposició de cartografia marroquina al Servicio Geográfico del Ejército en plena apoteosi del clan dels militars ‘africanistes’ revoltats el juliol de 1936 precisament i decisiva en el Protectorat. Tanmateix, el llibre és una contribució innovadora per al seu coneixement.

L’estudi s’aparta de manera expressa, i fins on és possible fer-ho, del corrent de recerca actual capficat a sistematitzar les relacions entre imperialisme i geografia amb l’accent posat en el discurs o retòrica colonial de les societats geogràfiques. Però com remarca Luis Urteaga amb un apunt manllevat a Brian Harley, “els mapes assenyalen la diferència entre la propaganda colonial i l’acció imperial. Una política imperial ambiciosa sense

cartografia és gairebé inimaginable. Els mapes també falsegen, però es pot descobrir el seu biaix amb relativa facilitat.” [21] Així doncs, la repassada i l’anàlisi de la producció de les institucions colonials “discretes”, adjectivació prou escaient atorgada per l’autor als organismes militars espanyols especialitzats en cartografia al Marroc, en contrast amb la xerrameca de les societats geogràfiques, pren un relleu molt vistent. Luis Urteaga ha sabut esprémer-li el suc, sense deixar-ne gota, en una exposició convincent i brillant.

Finalment, cal advertir que les reproduccions del mapa són a l’altura del text. Sortosament, en aquesta ocasió l’organisme estatal coeditor no ha escatimat mitjans per assolir una publicació de gran qualitat, ben lligada pels editors barcelonins. Els lectors podran gaudir de l’observació dels nombrosos mapes reproduïts, tan a nivell d’ullada general com a nivell de detall dels sectors que presenten més complexitat. En fi, la descripció detallada de la vuitantena de mapes del tema i període objecte del llibre, localitzats a diversos arxius de l’Estat, i al CGE en primer lloc com ja he dit, és una contribució decisiva per al seu coneixement. [Pau Alegre]