<<< retrocedir  Abans, però, ja havia publicat el capítol dedicat a Barcelona, a la Geografia de Catalunya de l’editorial Aedos, i Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974), tots dos en col•laboració amb Pau Vila, amb qui mantenia una ferma amistat de feia anys. Tot i interessar-se en nombrosos aspectes de la geografia, la línia principal de treball de Lluís Casassas s’encaminà a les qüestions territorials, fruit de la qual són tres obres fonamentals en la seva vasta bibliografia: l’assaig Fires i mercats a Catalunya (1978), una mena d’introducció al pensament territorial de l’autor; i dos treballs de geografia aplicada fets en col•laboració amb l’economista Joaquim Clusa, L’organització territorial de Catalunya (1981), on es planteja una divisió rupturista en 127 municipalies i 5 regions, sense cap altre nivell administratiu a part de la Generalitat, i Organització territorial i administrativa de Barcelona (1981), on es proposa la divisió en districtes de la ciutat actualment vigent.

[...més semblances]

Enric Mendizàbal, havent fet una lectura analítica de la producció escrita de Lluís Casassas, apunta a Documents d’Anàlisi Geogràfica (núm. 23) tres idees fonamentals que emmarquen el seu pensament geogràfic: la geografia, no sent una activitat científica neutra, ha de mostrar l’existència de Catalunya, ensems que els trets característics de la cultura i societat catalanes, i com aquests fets es reflecteixen en el territori; el procés de difusió del model de vida urbà arreu de Catalunya significa oferir a tota la ciutadania les mateixes possibilitats d’accés a béns i serveis que hi ha a les ciutats; i l’organització territorial, així com la divisió en unitats administratives, ha de servir per mirar de millorar la qualitat de vida de les persones que habiten Catalunya.

Des de 1972, Lluís Casassas féu de professor universitari, passant per totes les categories docents fins esdevenir catedràtic d’anàlisi geogràfica regional el 1986. A la Universitat, féu escola, en el sentit del bon nombre de geògrafs que contribuí a formar   seguir >>>