La passió per la geografia de Lluís Casassas té dos referents iniciàtics: el seu pare, Enric Casassas i Cantó, mestre compromès amb els moviments de renovació pedagògica dels anys trenta, amb qui feia llargues passejades per Barcelona, amb l’afany de conèixer, i Lluís Solé Sabarís, que explicava geografia a l’Institut-Escola del Parc, on Casassas féu el segon ensenyament. El seu llarg camí cap a la geografia universitària fou, val a dir-ho, una autèntica cursa d’obstacles: el desenllaç de la Guerra Civil l’obligà a repetir un parell de cursos de batxillerat, la militància antifeixista com a cap del Front Universitari Català el féu passar per la presó i les dificultats econòmiques el portaren a treballar a l’empresa privada com a comptable, apoderat i gerent durant prop de trenta anys. Lluís Casassas ho va superar amb una ferma perseverança, com a resultat de la qual adquirí una gran cultura política, literària, històrica i, per descomptat, geogràfica.

[...més semblances]

La seva vocació universitària el portà a estudiar lliure la carrera de Dret i els cursos comuns de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, durant la dècada dels cinquanta. Tot i no exercir mai com advocat, fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (SCEJES). En aquesta època, Casassas desenvolupà una activitat notable com a conferenciant, a la mateixa SCEJES, a la Confraria Virtèlia, en biblioteques populars, sobre diversos temes literaris i geogràfics. Quan les circumstàncies personals i professionals li ho permeteren féu els tres anys de l’especialitat de geografia acabada de crear, s’hi llicencià el 1972, any de la primera promoció de geògrafs, amb la tesina El Lluçanès: evolució entre 1950 i 1970 (1975) i s’hi doctorà amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenament territorial de Catalunya (1976), publicada amb el títol de Barcelona i l’espai català (1977).    seguir >>>