<<< retrocedir  i que ara a gratcient se’n reconeixen deixebles. Un cop jubilat, Casassas fou nomenat Síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona, on obrí camí, en ser el primer a tot Espanya que exercia aquesta mena de càrrec. El 1990, en reconeixement a la seva tasca acadèmica i al seu compromís amb el país, fou nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. En representació de l’IEC, esdevingué membre de les Comissions de Delimitació Territorial i d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

La relació de Lluís Casassas amb la Societat Catalana de Geografia (SCG) comença amb les conferències que es pronunciaven clandestinament els anys quaranta a casa de Josep Iglésies, amb qui encetà una estreta i

duradora amistat. A la Societat, on Casassas esmerçà generosament temps i esforços, en l’exercici dels diversos càrrecs que ocupà a més del de president, mostrà una gran capacitat organitzativa i dinamitzadora, palesa en la programació i realització de sortides d’estudi arreu de Catalunya, dels cursos anuals de conferències i seminaris, en l’edició de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, i l’organització de les Jornades sobre Regionalització i els Ens Intermedis (1989) i del Primer Congrés Català de Geografia (1991), punt culminant de la seva tasca a la SCG. Amb tot plegat, Lluís Casassas renovà completament les tasques de la Societat Catalana de Geografia, que es convertí, tal com escriví Joan Vilà-Valentí a l’Anuari de l’IEC (curs 1992-93), en una de les filials de l’Institut més actives i de més ressò social i científic. [Enric Bertran]

Esquema de Lluís Casassas per a il·lustrar "L'evolució del repartiment de la població catalana" a l'any 1970, inclòs en el llibre Barcelona i l'espai català; Barcelona: Curial, 1977; pàg. 169.