Dimarts 12 de desembre de 2017, la Societat Catalana de Geografia (SCG) celebrà un acte en recordança de Lluís Casassas i Simó (1922-1992), en escaure’s enguany el 25è aniversari de la seva mort. L’acte es desenvolupà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en una sala Pi i Sunyer que esdevingué petita per culpa de la nombrosa presència de membres de la Societat, amics i col·legues de Lluís Casassas. En lloc preferent, hi havia Maria Jesús Marquès, vídua de Casassas i d’altres familiars propers, entre els quals dos dels seus fills, Jordi Casassas i Annamaria Casassas.

L’acte fou presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, qui obrí la sessió amb uns mots de reconeixement a Lluís Casassas com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i en record de la relació personal que hi havia mantingut. Seguidament, el president de la SCG, Josep Oliveras, donà la benvinguda als presents, els agraí l’assistència i féu una breu glossa de Lluís Casassas, ressaltant-ne l’empremta deixada com a geògraf a la Universitat i a la Societat, una empremta que no dubtà de qualificar de perdurable, atès el nombre de deixebles que se’n reconeixen i l’embranzida de la SCG durant els anys que n’ocupà la presidència i altres càrrecs directius.

A continuació, Enric Bertran, secretari durant molts anys de la Societat, incloses les juntes de govern amb Lluís Casassas, rememorà els seus temps universitaris en què el tingué de professor, a partir del record imperible d’un docent que sabia donar a la seva feina una dimensió multicairada: ensenyava a estimar la Geografia sobre el terreny, a través de les imprescindibles sortides d’estudi sabatines, estimulava l’esperit crític del discent, mitjançant l’anàlisi de la realitat i la cerca d’un biaix geogràfic, i en promovia el debat des de la diversitat de perspectives i enfocaments. Bertran recordà, així mateix, les reunions per enllestir tasques administratives de la SCG, que esdevenien lliçons de Geografia que alguns dels presents van tenir la sort de rebre un cop fora de la Universitat, de part de Lluís Casassas, qui els obrí casa seva i els acollí com a amics. Acabà la introducció de l’acte, amb la presentació dels dos ponents, Enric Mendizàbal i Riera, professor de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i David Casassas i Marquès, professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona.

Enric Mendizàbal encetà la seva intervenció reculant fins al batxillerat al Menéndez y Pelayo, quan establí el primer contacte amb Lluís Casassas, a través de la lectura de la seva tesi doctoral sobre l’espai català, que definí com el millor model a seguir a l’hora d’analitzar un tema concret per fer-ne un estat de la qüestió. Mendizàbal es mostrà com un competent coneixedor de l’obra escrita de Lluís Casassas i en féu una mirada crítica ensems que prospectiva sobre la influència rebuda dels seus mestres i l’exercida sobre els seus deixebles, entre els quals manifestà a gratcient de comptar-se. Destacà Fires i mercats a Catalunya com una interessant anàlisi de l’espai català des de la perspectiva de la geografia històrica, i posà en relleu la proposta innovadora de L’Organització Territorial de Catalunya. Així mateix, esmerçà part de l’al·locució a fer un apunt de la presència dels diferents corrents de la geografia en la diversitat d’activitats realitzades a la Societat. El professor Mendizàbal ens delectà, segurament, amb una de les classes que deu dedicar als seus estudiants en tractar la figura de Lluís Casassas, raó per la qual la lectura, a Treballs de la SCG, de la seva intervenció, resultarà imprescindible.

David Casassas, l’altre fill de l’homenatjat, se’n sortí amb solvència d’un compromís difícil: interpretar els records que tenia de son pare, de les seves maneres de fer i de viure, però també de la seva obra, des de la perspectiva de les ciències socials. Rememorà els anys de formació de Lluís Casassas a l’Institut-Escola, el trencament de la carrera universitària que suposà la Guerra Civil i la postguerra, durant la qual es dedicà a l’activisme polític clandestí des de la militància al Front Universitari Català i al PSUC, i en patí serioses conseqüències com l’empresonament i la llibertat vigilada. Parlà de les conferències impartides en diverses institucions, molt abans d’estudiar formalment Geografia. Tot plegat per expressar el compromís d’una persona que no podia viure al marge d’allò que feia patir la societat. En aquest compromís, qui signa gosà apuntar la influència paterna en l’obra escrita del ponent, enfocada a temes de pensament social i de propostes com és ara la renda bàsica. El professor (David) Casassas esmerçà part de la intervenció a reflexionar sobre la situació actual del país, a partir de les consideracions que havia escoltat a son pare, qui sense ser, ni de bon tros, independentista

era prou crític amb l’Espanya del poder centralitzat, contrària a tota lògica geogràfica. Sens dubte, fóra molt interessant una impossible classe de Lluís Casassas sobre la qüestió. En tenim, però, el seu mestratge per anar-hi pensant.

Com que actualment els actes a la Societat comencen a dos quarts de set del vespre i el del proppassat dimarts s’allargà poc més de cinc quarts, hi hagué temps perquè bona part del públic assistent romangués una bona estona, dempeus, dins la sala Pi i Sunyer o al pati de la Casa de Convalescència, xerrant amb col·legues i amics que s’havien aplegat, un cop més, al voltant del record immarcescible de Lluís Casassas i Simó.[Enric Bertran]

La fotografia de D. Casassas és d'E. Bertran (SCG).