Acte d’agraïment al doctor Joan Vilà i Valentí per la seva tasca com a delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Geografia. Barcelona, 15 de juny de 2017

Benvolgut president de l’IEC, Joandomènec Ros; Dr. Joan Vilà- Valentí ; Maria Marta Vilà; membres de la Societat Catalana de Geografia, amigues i amics,

Aquest acte d’agraïment al doctor i professor Joan Vilà, no vol pas ser un acte llarg i plegat de parlaments en lloança de la tasca efectuada pel nostre antic professor, sinó que pretén ser un acte senzill entre amics i amigues. Un petit homenatge al membre de l’Institut d’Estudis Catalans, al soci d’honor de la Societat Catalana de Geografia, a qui des de l’any 2002 fins a l’any passat va ser el delegat de l’Institut a la seva filial geogràfica.

Joan Vilà va ser nomenat delegat com a conseqüència de la mort de Marc-Aureli Vila i Comaposada, el fill de Pau Vila, que exercia la delegació amb anterioritat; i ha servit en aquest encàrrec fins l’any passat que va demanar de ser substituït. Una petició que va aprovar el plenari de l’IEC i que enguany ha elegit per a succeir-lo el consoci Oriol Nel•lo.

Han estat quinze anys, en què el doctor Vilà ha desenvolupat aquest càrrec, demostrant sempre la seva voluntat d’aconsellar-nos i ajudar-nos. Els meus antecessors en la presidència, la Maria Dolors Garcia Ramon i en Francesc Nadal, n’han deixat constància, i tant jo mateix, com els altres membres de la Junta, ho podem corroborar.

No es tracta, en aquests moments, de fer referència a la llarga trajectòria del doctor Vilà com a geògraf. No parlaré pas de les seves primeres contribucions a la Societat Catalana de Geografia, quan aquesta es trobava a “les catacumbes”, segons expressió de Josep Iglésies, i s’havia de reunir gairebé clandestinament a casa del matrimoni Iglésies-Fontseré al passatge Permanyer. L’any 1949 parlava a l’esmentat lloc dels “Trets geogràfics de l’agricultura mediterrània”, dos

anys més tard de la “Geografia urbana de la ciutat de Manresa”, i el 1955, tornat de la seva estada a Bordeus, on havia rebut el mestratge de Louis Papy, parla de “Les landes de Gascunya”.

Tampoc m’he de referir al professor Vilà i a la seva tasca com a catedràtic de la Universitat de Múrcia, del seu retorn a Barcelona l’any 1965 i de la fundació del departament de Geografia l’any següent, del qual va ser director al llarg de vint anys. Uns anys dedicats, entre altres activitats, a crear la llicenciatura en Geografia i dirigir nombroses tesis doctorals, al mateix temps que es responsabilitzava de la delegació de l’Institut Juan Sebastian Elcano del CSIC, de tasques editorials i de la vice-presidència de la Unió Geogràfica Internacional. Unes activitats que el mantenien una mica apartat dels actes que en aquella època portava a terme la Societat Catalana de Geografia. Però a partir del 1990, en què és elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, el doctor Vilà es torna a implicar més en les nostres actuacions, cosa que el portarà, l’any 2002, a acceptar el càrrec de delegat de l’Institut a la seva filial.

És sobre aquesta tasca de delegat que en aquest petit discurs em voldria centrar, per mostrar-li l’agraïment pel temps que ens ha dedicat i els consells prodigats, a més a més de formar part del consell científic de la nostra revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia.

La meva experiència del doctor Vilà com a delegat és que va venir a la majoria de les nostres reunions de junta i en molts altres actes que la Societat va realitzar. El professor Vilà, arribava sempre puntual als actes o reunions. Sempre amb la seva amabilitat i educació saludava als presents i s’asseia al lloc corresponent. A les reunions escoltava amb molta atenció, mirant als diferents interlocutors amb aquella mirada específica de Joan Vilà. Ulls petits, però mirada àmplia i profunda, de gran angular amb zoom, una mirada plena de curiositat. Alguns cops se li escava un lleuger somriure.

  seguir >>>