De la mateixa manera, els serveis sanitaris són gairebé tots situats a la ciutat de Lleida. La sanitat es va començar a modernitzar gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, amb la creació d'un Parc Sanitari (1914) i la construcció del nou Hospital de Santa Maria (1923). Aquests serveis s’han completat darrerament amb nous pavellons, la construcció d’un centre psiquiàtric i una escola d’infermeres. A més, ha esdevingut realitat l’Hospital de la Seguretat Social, com també l’ambiciós complex sanitari assistencial, a la partida de Caparrella, promogut per la diputació provincial.

Els autors de l’obra acaben el seu treball amb un estudi sobre l’increment del nombre d’oficines bancàries i d’estalvis. Segons la seva opinió, aquest és degut bàsicament a l’augment de la competència per la captació de passiu generalitzada arreu de l’Estat. Estimen, però, que entre el 1975 i el 1977 el percentatge fou superior a la mitjana de Catalunya. També recullen la novetat que representà per al sector financer de la comarca l'absorció de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida (fundada el 1905) per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.

No cal dir que Lleida, una ciutat comercial que serveix una extensa zona geogràfica i amb una influència notòria sobre els pobles de la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, continua manifestant-se amb una constant històrica indefugible. Però no pot pas acontentar-se d’ésser només el cap d’una comarca, perquè, com hem vist, aquesta fou antany un terme del seu municipi, creat fa gairebé dos mil anys. Ha sofert quantioses calamitats i ensulsiades a dojo en el decurs de la seva història. Però mai no ha renunciat la seva personalitat. En aquest aspecte, si que l’actual Segrià expressa l'esperit d’una mateixa comunitat, amb la seva variant dialectal ben característica, i també amb els seus costums ancestrals.

El llibre que ara ofereix la Caixa d’Estalvis de Catalunya, L'economia del Segrià. Desenvolupament agrícola i desequilibris sectorials, és un nou intent, el més modern i científic, d’estudiar la comarca. Al nostre parer, els autors han reeixit força en la “seva comesa de descriure el territori i de copsar-ne la problemàtica econòmica. [Josep Lladonosa]