Ramon Morell, un economista rellevant, s’ha destacat aquests últims anys en treballs referents a temes econòmics de darrera hora. Ja ens sorprengué favorablement l’any 1970 amb la seva col•laboració en l’obra Almacelles, visió d’un poble (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), promoguda per la penya esportiva local “Lo Vilot”, on estudià el fenomen econòmic d'aquesta progressiva vila, repoblada el 1774 i avui integrada al Segrià. El seu treball forma un conjunt harmonitzat amb el d'altres autors especialistes en geografia, història i sociologia. Ramon Morell, avui funcionari de la Generalitat, coopera des de Lleida amb la Delegació de Competències i és cap dels Serveis d’Urbanisme Territorials en l’ens autonòmic català.

Xavier Maurel, que actualment treballa com a economista a l'Ajuntament de Lleida i col•labora amb articles de la seva especialitat en la premsa local, ha publicat també els resultats de la seva labor en periòdics d’àmbit català. Recordem, cap a la segona meitat de la dècada dels seixanta, un reportatge que va escriure amb altres estudiants lleidatans sobre el moviment migratori i el barraquisme a Lleida i que donà a conèixer la revista Serra d’Or.

Ignasi Aldomà, fill del Poal (Noguera), s'ha incorporat recentment a tasques i estudis que són, com els dels seus dos companys, aproximacions a l'economia de les nostres comarques de ponent.

Tal com abans hem insinuat, l’estudi del medi físic de la comarca del Segrià implica una anàlisi conscient dels límits que poden convenir al seu territori en un futur pròxim. Els autors, però, tampoc no han volgut caure en l’absurd d’una visió totalment economicista, ja que la seva visió va lligada amb altres factors, com el geogràfic, l’històric (l’hem pogut apreciar a bastament), el sociològic i el cultural. I, per damunt de tot, hi ha el factor humà. Per tant, “la darrera paraula l'han de pronunciar, precisament, els mateixos habitants de la comarca, que són els autèntics coneixedors de la seva terra”.

Per a l’anàlisi del medi natural, els autors empren, tal com correspon a la didàctica moderna, l’estadística, els gràfics i els percentatges. L'estudi els porta a considerar que el factor determinant del medi físic del Segrià és artificial car el 66 % de la superfície conreada és de reg. Cal no oblidar que, a més de les sèquies originades al congost de Pinyana i a la peixera de Vilanova de la Barca, controlades secularment pel municipi de Lleida, hi ha altres cabals que fertilitzen la comarca: el Canal d’Aragó i Catalunya, que des del 1910 fecunda una extensa zona des del pantà de Barassona (Graus) fins als altiplans d'Albelda, Alfarràs, Almenar, Alguaire i Almacelles; el Canal d'Urgell (1852), que té el centre administratiu a Mollerussa i naix i mor al Segre; les antigues sèquies locals de Torres de Segre, Alcarràs, Remolins, Gebut, Aitona, Seròs, etc. Cal tenir present, diuen els autors d'aquest llibre, que l'aigua, alhora que es una font de riquesa, és el principal vehicle de contaminació.