mapes de tota mena recolzen els treballs d’anàlisi i planificació del paisatge: “aquest capítol planteja la mapificació no tant com a objectiu final, sinó com a instrument vàlid i complementari per a una intervenció respectuosa amb els valors de l’entorn” [Bellmunt, 47]; o bé, “constitueixen un llenguatge comú que permet aportar informació sobre el paisatge” [Soufflet-Leclerc, 69]. En aquest context, és significativa la insistència de la darrera autora en remarcar la utilitat didàctica de les seqüències diacròniques de mapes en els atles dels paisatges de les regions de França. Els lectors ho podran comprovar en qualsevol d’aquests atles (*). En fullejar-los, es podran convèncer del pes decisiu de les imatges fotogràfiques per a manifestar tipologies i elements paisatgístics.

De manera singular, la ponència de Jordi Bellmunt, es molt reveladora, per la sinceritat que traspua, de la pràctica del paisatgisme i de la relativitat de l’ajuda que pot proporcionar el mapa: “puc donar fe de l’especial dificultat de la representació del paisatge. És molt habitual que, quan es treballa amb diferents capes d’informació, el plànol o mapa resultant no sigui fàcil ni

intel·ligible...” [47]. I m’afegeixo decididament al seu rebuig, expressat educadament i sense citar-los expressament, dels anomenats SIG: “No tinc un especial interès a sumar mapes, escollir colors, determinar límits; com a arquitecte em sento molt més segur en el dubte, en el procés, en el dinamisme dels nostres paisatges contemporanis, i això és molt difícil de cartografiar” [48]. En posar el cas d’una actuació paisatgística endegada a les faldes de l’Etna, a Acireale, manifesta com n’és d’incerta la representació de dinamismes, fins i tot després de trepitjar el terreny “vàrem provar de dibuixar-los. Tanmateix, aquesta és una tasca entre difícil i impossible, per la complexitat de representar intangibles.” [50] Les tipologies de paisatge del lloc van concretar-se en dibuixos panoràmics —és a dir, imatges—, algun dels quals ha estat reproduït al llibre. “La interpretació del paisatge va esdevenir el motor d’un projecte que es fa realitat i serà, sens dubte, model. La representació del paisatge ha estat, en tot això, la clau del
 

* Hi ha un document d'índex gràfic d'aquests atles.