Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos (a cura de): Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013 (Plecs de Paisatge: Eines, 3); 226 p. ISBN 978-84-616-2668-7. | Notes de lectura de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 |
les imatges binàries, a manera d’ombrejats de muntanyes acompanyades del mapa (això sí) del perfil costaner, presentades per Miriam García i Manuel Borobio en la seva ponència, assenyalen el límit del repte en la cartografia del paisatge de manera esplèndida. Val a dir que la deriva de mapa a imatge, i al revés, s’acusa en diverses ponències. Per exemple, Carles Llop aplica els definidors del mapa a la imatge: “la parcialitat de la imatge, que és un resultat de selecció, intencionalitat i presentació d’allò que cerquem escriure, ens interpel·la...” [Llop, 92], per a reblar unes afirmacions que convindria perfilar de millor manera: “...el paisatge es percep en la representació de la realitat, i són les imatges —com a aproximacions per fixar la realitat percebuda— les que ens donen registres de paisatge” [Llop, 91]. Així mateix, a la ponència signada per la professora de geografia Benedetta Castiglioni i l’arquitecta Viviana Ferrario, “Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials” [148-167], podem llegir que |
“...només existeix el paisatge a partir del moment en què una població el percep [...] el paisatge està constituït per una materialitat perceptible i alhora per una immaterialitat lligada a la percepció, és al mateix temps la realitat i la imatge d’aquesta realitat” [150]. Sí, paisatge és imatge. El text de Castiglioni i Ferrario ara citat, és, a parer meu, el que se cenyeix de millor manera amb la proposta posada a debat en el col·loqui. Afirmacions, comentaris i exemples no van per les branques ni per volades de colom. “L’estudi sobre les percepcions del paisatge intenta comprendre no tan sols en quina mesura un significat o un valor determinats —per exemple, de tipus estètic— és atribuït, sinó que també intenta reconstruir per quins procediments s’assignen certs significats i valors” [152]. I puntualitzen les autores: “La percepció social és més rellevant amb vista al coneixement d’un paisatge entès com un producte social, com un producte d’una comunitat; no remet a la suma o la mitjana de les percepcions individuals, influenciades les unes per les altres.” [152] Amb aquestes bases, |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 20 de maig de 2014 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |