les imatges binàries, a manera d’ombrejats de muntanyes acompanyades del mapa (això sí) del perfil costaner, presentades per Miriam García i Manuel Borobio en la seva ponència, assenyalen el límit del repte en la cartografia del paisatge de manera esplèndida.

Val a dir que la deriva de mapa a imatge, i al revés, s’acusa en diverses ponències. Per exemple, Carles Llop aplica els definidors del mapa a la imatge: “la parcialitat de la imatge, que és un resultat de selecció, intencionalitat i presentació d’allò que cerquem escriure, ens interpel·la...” [Llop, 92], per a reblar unes afirmacions que convindria perfilar de millor manera: “...el paisatge es percep en la representació de la realitat, i són les imatges —com a aproximacions per fixar la realitat percebuda— les que ens donen registres de paisatge” [Llop, 91]. Així mateix, a la ponència signada per la professora de geografia Benedetta Castiglioni i l’arquitecta Viviana Ferrario, “Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials” [148-167], podem llegir que

“...només existeix el paisatge a partir del moment en què una població el percep [...] el paisatge està constituït per una materialitat perceptible i alhora per una immaterialitat lligada a la percepció, és al mateix temps la realitat i la imatge d’aquesta realitat” [150]. Sí, paisatge és imatge.

El text de Castiglioni i Ferrario ara citat, és, a parer meu, el que se cenyeix de millor manera amb la proposta posada a debat en el col·loqui. Afirmacions, comentaris i exemples no van per les branques ni per volades de colom. “L’estudi sobre les percepcions del paisatge intenta comprendre no tan sols en quina mesura un significat o un valor determinats —per exemple, de tipus estètic— és atribuït, sinó que també intenta reconstruir per quins procediments s’assignen certs significats i valors” [152]. I puntualitzen les autores: “La percepció social és més rellevant amb vista al coneixement d’un paisatge entès com un producte social, com un producte d’una comunitat; no remet a la suma o la mitjana de les percepcions individuals, influenciades les unes per les altres.” [152] Amb aquestes bases,