Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos (a cura de): Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013 (Plecs de Paisatge: Eines, 3); 226 p. ISBN 978-84-616-2668-7. | Notes de lectura de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 |
Podem parlar d’una cartografia del paisatge? Tot depèn. A l’empara del terme cartografia, entès com “la ciència, tècnica i art que tracta de l’elaboració, la lectura i interpretació, l’anàlisi i explotació, la recerca, la història, la conservació i l’estudi en general dels mapes, plànols, cartes, imatges, perfils, models tridimensionals o globus”, segons la definició general del mot al Diccionari terminològic de cartografia (*), podem aplegar en un sol mot gairebé tot allò que faci referència a la materialització de les manifestacions físiques o fictícies del territori. Així, no és pas forassenyat contemplar la possibilitat d’una cartografia de les dinàmiques territorials i valors intangibles del paisatge. Amb aquesta perspectiva d’estudi, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) va convocar i celebrar un col·loqui temàtic, el setembre de 2011 a Tortosa, el qual va reunir una bona colla d’especialistes sobre l’estudi del paisatge. La publicació que ens ocupa, recull els textos de les ponències desenvolupades a la trobada precedides d’una breu introducció [p. 6-13] del professor Joan Nogué, director de l’OPC, qui ha tingut cura de l’edició amb tota pulcritud, de conjunt amb les col·laboradores que figuren a la referència del llibre. |
Tanmateix, aquella definició tan àmplia de cartografia, va ser revisada per diversos participants en la reunió. En aquest context, resulta especialment significativa la ponència de l’arquitecte Carles Llop, “De la realitat a la representació: de la cartografia a la coreografia” [p. 89-102], en la qual en proposa la alternativa: “la cartografia del paisatge suposa la superació de la realitat masquée (amagada) i l’objectivació dels components. Cap tècnica, en exclusiva, no assoleix un grau satisfactori per representar el paisatge” [Llop, 94]. És a dir, si “...representar no és un acte ni objectiu ni correcte; [aleshores] representar no és solament descriure, sinó també expressar-se;...” [Llop, 96]. És per això que, a tall de repte, defensa l’expressió del paisatge com una mena de composició de dansa, un treball coreogràfic. L’observació del treball d’estudiants d’urbanística reproduït a la p. 97 (**), us il·lustrarà de millor manera sobre la reflexió del professor Llop. * Rabella, Panareda, Ramazzini, 2011; p. 55 ** L’autor del mapa del relleu de Catalunya (Barcelona: Ed. Casals, 1982) que trobareu en el muntatge dels estudiants de Carles Llop és el signant d’aquestes notes de lectura. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 20 de maig de 2014 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |