Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos (a cura de): Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013 (Plecs de Paisatge: Eines, 3); 226 p. ISBN 978-84-616-2668-7.   Notes de lectura de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6 
 

Podem parlar d’una cartografia del paisatge? Tot depèn. A l’empara del terme cartografia, entès com “la ciència, tècnica i art que tracta de l’elaboració, la lectura i interpretació, l’anàlisi i explotació, la recerca, la història, la conservació i l’estudi en general dels mapes, plànols, cartes, imatges, perfils, models tridimensionals o globus”, segons la definició general del mot al Diccionari terminològic de cartografia (*), podem aplegar en un sol mot gairebé tot allò que faci referència a la materialització de les manifestacions físiques o fictícies del territori. Així, no és pas forassenyat contemplar la possibilitat d’una cartografia de les dinàmiques territorials i valors intangibles del paisatge. Amb aquesta perspectiva d’estudi, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) va convocar i celebrar un col·loqui temàtic, el setembre de 2011 a Tortosa, el qual va reunir una bona colla d’especialistes sobre l’estudi del paisatge. La publicació que ens ocupa, recull els textos de les ponències desenvolupades a la trobada precedides d’una breu introducció [p. 6-13] del professor Joan Nogué, director de l’OPC, qui ha tingut cura de l’edició amb tota pulcritud, de conjunt amb les col·laboradores que figuren a la referència del llibre.

 

Tanmateix, aquella definició tan àmplia de cartografia, va ser revisada per diversos participants en la reunió. En aquest context, resulta especialment significativa la ponència de l’arquitecte Carles Llop, “De la realitat a la representació: de la cartografia a la coreografia” [p. 89-102], en la qual en proposa la alternativa: “la cartografia del paisatge suposa la superació de la realitat masquée (amagada) i l’objectivació dels components. Cap tècnica, en exclusiva, no assoleix un grau satisfactori per representar el paisatge” [Llop, 94]. És a dir, si “...representar no és un acte ni objectiu ni correcte; [aleshores] representar no és solament descriure, sinó també expressar-se;...” [Llop, 96]. És per això que, a tall de repte, defensa l’expressió del paisatge com una mena de composició de dansa, un treball coreogràfic. L’observació del treball d’estudiants d’urbanística reproduït a la p. 97 (**), us il·lustrarà de millor manera sobre la reflexió del professor Llop.
 


* Rabella, Panareda, Ramazzini, 2011; p. 55
** L’autor del mapa del relleu de Catalunya (Barcelona: Ed. Casals, 1982) que trobareu en el muntatge dels estudiants de Carles Llop és el signant d’aquestes notes de lectura.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
20 de maig de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat