Les propostes del professor Llop troben ressò en la ponència dels arquitectes Miriam García i Manuel Borobio, “Cartografies de l’intangible: fer visible l’invisible” [103-124]: “...la cartografia no solament plasma allò conegut, sinó que també confronta la raó i la intuïció en un exercici continu d’expressió i de creació”, la qual cosa té un corol·lari molt propi de la professió llur: “Ens atreu aquesta visió de la cartografia com a projecte...” [García; Borobio, 105]. Sobre la relació entre cartografies i projectes, hi tornaré més endavant. Allò sobre el qual encara vull burxar és el de les significacions de la paraula cartografia. El treball dels dos arquitectes esmentats hi dóna peu.

La recerca de camp de García i Borobio, efectuada a Ponteceso (Galícia), a la Costa da Morte, per a escatir “com es poden identificar i avaluar els elements intangibles del paisatge amb un mínim d’objectivitat i, per tant, de possible consens”, porta a concloure que “les diferents aproximacions i experiències analitzades es mostren agrupades en tres conjunts de valors intangibles que presenten relacions i similituds: benestar i tranquil·litat, aculturació i identitat, i sentiment estètic.” [106-107]. Per bé que “és

l'observador qui construeix el paisatge”, ho fa “sempre en relació amb el suport físic” [García; Borobio, 106], i és per això que fa possible alguna modalitat de cartografia.

Tanmateix, allò que anomenen mapes, per a presentar àmbits de benestar i tranquil·litat, aculturació i identitat, i sentiment estètic, són, estrictament parlant, imatges. És un embolic de noms que il·lustra, a bastament, el repte de plasmar “un mínim d’objectivitat” en un pla bidimensional.

En efecte, com he explicat a altres bandes, un mapa interpreta distribucions geogràfiques, de manera que la selecció d’objectes, l’abstracció en punts, línies i zones, tot plegat explicitat per una simbologia, constitueix un missatge intersubjectiu, més que no pas objectiu, suficient i just. Les imatges, siguin fotografies analògiques o rasteritzacions multiespectrals, són rèpliques visuals del territori, les quals seran interpretables en la mida que l’observador disposi d’informació adient (comparació amb mapes, coneixements del lloc, tècniques d’anàlisi, etc.). Així, la possibilitat d’interpretació de