o en el llarg etcètera disciplinar. Els treballs aplegats en aquest llibre eviten la fuga i resten ben ancorats en la geografia. D’altra banda, tampoc cauen en el publicisme de curta volada dels llibres de fotografies aèries, molt freqüents als darrers anys, els quals cerquen embadalir, més aviat per l’estètica de la publicació i l’impacte de les imatges, que no pas per la difusió dels coneixements geogràfics. Passem a revisar-los.

A la vista de nou fotografies d’àmbits selectes, enfilats al litoral que va des de Cullera fins més amunt de Castelló de la Plana, el professor Roland Courtot identifica les noves formes d’ocupació del sòl litoral a “Le littoral valencien. Des huertas traditionelles au système urbain” [15-31] esdevingudes a partir de 1950. A més a més dels canvis i permanències en l’espai agrari, Courtot destaca les implantacions industrials i turístiques sense oblidar les agressions ambientals que susciten. Gairebé totes les fotografies són interpretades acuradament en sengles croquis. Tanmateix, els coremes demostratius de les mutacions sofertes pel litoral valencià en general entre 1950-60 i 1980-85, resumeixen de la millor manera les interpretacions d’àmbit local.

La contribució de Robert Hérin, “Paysages murciens d’aujourd’hui. Ruptures et traditions” [33-52], remarca la intensificació dels regadius, de Llorca a Oriola i de Cieza a Cartagena, com a corol·lari del transvasament Tajo-Segura. Només quatre de les deu fotografies reproduïdes porten el croquis d’interpretació promès. En canvi, inclou un mapa general [p. 43], en el qual hom pot comparar l’extensió dels regadius abans i després del desplegament de la gran infraestructura. En la seva exposició, destaca la informació urbanística relacionada amb el creixement de la ciutat de Múrcia.

“Le littoral méridionel de la Catalogne. Agriculture, tourisme, industrie: un partage difficile de l’espace” [53-72] és el títol de l’aportació de Josep Oliverasi Santiago Roquer. Val a dir que, com queda explicat al peu de la seva primera plana, el treball havia estat encomanat al professor Luis M. Albentosa (1942-1988), malauradament traspassat tot seguit a l’encàrrec. La interpretació gràfica i els comentaris de les cinc fotografies dels sectors costaners de Cambrils, Calafell-Cunit, Creixell, la Pineda de Tarragona i de la petroquímica són demostratives dels conflictes d’usos del sòl provocats per les tres activitats consignades al títol. Tres altres fotografies, també degudament interpretades, mostren la tensió entre agricultura i turisme al delta de l’Ebre.