Enllestida la interpretació de les fotografies aèries dels àmbits seleccionats del llevant ibèric, les quatre contribucions següents cobreixen dos sectors litorals andalusos: el disposat entre Almeria i Màlaga, a la banda mediterrània, i el sector de Huelva i Sevilla, a la banda atlàntica. Les deu fotografies, els sis croquis i els quatre mapes, ai las!, del treball de Christian Mignon, “Une autre Costa del Sol. L’invention de nouvelles huertas en Andalousie orientale” [73-93], descriuen els nous procediments de regadiu intensiu desenvolupats al Campo de Dalias, a Castell de Ferro o a Almuñécar amb els canvis paisatgístics associats, tan espectaculars. Si el professor Mignon es limita a la cinta litoral, l’equip de la universitat de Granada format per Francisco Villegas Molina, Francisco Ortega Alba i Miguel Ángel Sánchez del Árbol s’ocupen dels canvis experimentats pel rerepaís premarítim a “Le secteur méridional de la haute Andalousie. Déprise agricole et autres changements visibles” [95-114]. És a dir, de zones afectades per l’abandonament de conreus, per incendis forestals i per activitats extractives a cel obert, les quals han provocat impactes

visuals i ecològics prou evidents a les nou fotografies seleccionades i interpretades corresponents a tants altres àmbits locals.

Com avançava abans, els dos articles següents són referits als canvis observats a la franja costanera de l’Andalusia atlàntica en dinou fotografies. Francis Fourneau, a “La basse Andalousie littorale. Un nouveau sud agricole pour l’Europe?” [115-137] constata la renovació paisatgística del sector en passar de ser una zona econòmica marginal, gairebé oblidada, a un pol de creixement agrari molt dinàmic. Com ja havia fet el professor Courtot per al litoral valencià, Fourneau també procura sintetitzar l’evolució de l’àmbit (1970-1990) per mitjà d’un corema comprensiu. El títol de la contribució de Loïc Ménanteau, “Les Marismas de l’Andalousie atlantique. Des aménagements contre-nature?” [139-154], és prou expressiu del seu contingut. Tanmateix, cal destacar la qualitat de la interpretació de les fotografies efectuada per l’investigador del CNRS, potser entre les més ben aconseguides en tot el llibre. Si més no, a parer meu, en la perspectiva de dilucidar la superposició dels sistemes geogràfics presents a l’àmbit.