Els consocis Oliveras i Roquer em fan arribar - i els ho agraeixo sincerament- aquest llibre d’edició pulcra, en el qual van participar ara fa ja vint-i-cinc anys. No el coneixia pas. Potser és perquè no comparteixo la passió per la bibliologia que manifesten molts col·legues de l’acadèmia. I l’oblit em sap greu. Malgrat els anys escolats, la publicació presenta uns trets que encara cal destacar. Des de la “Introduction” [7-14] signada pel professor André Humbert, he quedat captivat per la sensibilitat geogràfica que destil·la cada pàgina. No podia ser d’altra manera, atès com les onze contribucions aplegades magnifiquen la relació entre la documentació gràfica i l’explicació dels canvis territorials de la millor manera. Vull dir que, deixant de banda, per un moment, el grau d’encert en els resultats de cada anàlisi socioeconòmica específica, s’imposa sempre un savoir faire incontestable per a identificar els caràcters paisatgístics distintius dels àmbits estudiats mitjançant la interpretació de fotografies aèries obliqües a baixa altitud.

En efecte, l’objectiu de la publicació, i de les reunions de treballs prèvies efectuades en la seva preparació, no fou tant mesurar i descriure els canvis en ells mateixos, potser

en el marc d’informacions macroestructurals, sinó en fixar-los de manera gràfica. És amb aquesta finalitat que la Casa de Velázquez va posar a disposició dels investigadors convocats una àmplia col·lecció de fotografies aèries obliqües obtingudes en diverses missions que sota el seu patrocini van ser efectuades a partir de l’any 1978 (*). El mètode de treball proposat pels coordinadors va ser el d’interpretar i documentar els canvis apreciables en una selecció de fotografies prou representativa de cada regió geogràfica d’estudi, la relació de les quals són fàcilment deduïbles dels títols de cada aportació que citaré més endavant. Fet i fet, doncs, el llibre planteja una experiència d’anàlisi microgeogràfica, en el benentès que la fotografia aèria “dóna accés evident, de manera tangible, al fet essencial: la superposició dels sistemes geogràfics.” [8]