No era pas la primera vegada que s’endegava una proposta semblant. Podem trobar experiències semblants des de l’època de la formació de les escoles geogràfiques contemporànies i, aventuro dir, de manera especial, de la filière encapçalada per Jean Brunhes i prosseguida amb especial dedicació i competència per Pierre Deffontaines. ¿Com podem oblidar el monumental Atlas aérien de la France (5 v.; 1955-1965), efectuat pel darrer geògraf citat de conjunt amb Mariel Jean-Brunhes Delamarre, la filla del primer? Allò que destaca en la publicació que ara recupero, és la reflexió explícita sobre el paper que ha de tenir la documentació geogràfica en l’anàlisi del territori.

Val la pena entretenir-nos-hi, com sigui que costa molt de trobar declaracions tan rotundes sobre la utilitat geogràfica de la fotografia. “Tanmateix, la fotografia és un document en brut el qual, per bé que amagui un devessall d’informacions útils, també porta ganga, la qual enterboleix la percepció d’allò que és científicament útil. Justament, la tasca dels geògrafs rau en filtrar el “soroll” que embolcalla i oculta tot allò que és important.” És per això que la tasca

geogràfica primordial, segons els autors del llibre, és “resumir-lo gràficament en retenir, en un croquis d’interpretació, no altra cosa que els elements necessaris per a la seva demostració”. [10] En altres paraules, l’anàlisi acurada de la imatge fotogràfica, recolzada amb un reconeixement ocular directe del territori, dóna pas a la interpretació geogràfica. Un treball fonamentat en el coneixement de la localització absoluta de l’àmbit i la classificació de les localitzacions relatives dels components analitzats.

Qualsevol interpretació precisa l’aplicació d’informació. La interpretació de les distribucions geogràfiques en els mapes, o en els “croquis d’interpretació” esmentats a la introducció del text de referència, tindrà major o menor potència segons sigui la profunditat de la informació sociològica, econòmica, geològica, climàtica, i un inacabable etcètera. En aquest context, el dibuix del mapa, o del seu croquis, constitueix la materialització del coneixement geogràfic. La seva absència -i no s’hi val a dir que pot ser figurat o invisible- trasmuda la geografia en sociologia, economia, geologia, climatologia,