L’admiració pels treballs hidràulics de les cultures preincaiques del sector nord de l’andana litoral peruana és una constant en els apartats finals de la descripció de cada conca d’aquell sector, els dedicats a enaltir la relació entre natura i humans. Alhora, són testimoni -introduït en el text de manera sempre elegant i gens pretensiosa- del treball de camp ingent efectuat per Reparaz en la preparació de l’estudi: "Qualsevol persona que com nosaltres mateixos hagi recorregut quilòmetres i quilòmetres de les sèquies laterals Mochicas, la de la dreta (sèquia d’Ascope) i la de l’esquerra (sèquia de La Cumbre), quedarà impressionat no només per les proporcions del treball efectuat, sinó pel coneixement d’enginyeria civil requerit per a resoldre els nombrosos problemes que planteja la seva construcció, començant pel perfecte anivellament indispensable per a traçar desenes de quilòmetres de canals." [p. 143] Les fotografies reproduïdes al llibre, magnífiques, efectuades per l’autor mateix, també són testimoni del treball de camp efectuat de punta a punta del país. Una altra evidència: "... hem explorat la zona volcànica situada entre Arequipa i el [volcà] Coropuna, endinsant-nos en el canó del [riu] Majes, la profunditat del qual és el doble de la del Colorado, en haver-se enfonyat el riu en aquell mantell tan espès de laves que recobreix la regió." [p. 57]

De ben segur que als nombrosos idiomes els quals sabem que Reparaz coneixia en major o menor grau, encara hi podríem afegir el quítxua. Una petita lliçó: "En aquest cas [riu Cañete] com en els altres [del grup central], hem de repetir que el perfil del riu extremadament jove neix en l’imponent nevado de Pichahuarco (5.817 msnm), les aigües del qual recull per a traspassar-les a l’estany Ticllacocha. No oblidem que en quítxua cocha significa ‘estany’ i que ticlla és una roba blanca i negra. Així doncs, el topònim significaria, si fa o no fa: ‘estany blanc i negre’." [p. 206] Ensopeguem amb altres exemples semblants al llarg del text.

L’oportunitat de treure a la llum del dia aquesta obra, la qual cosa havia estat inviable tot just redactada, potser per l’elevat pressupost que aleshores precisava la reproducció de la part gràfica, és del tot justificada per la gran qualitat científica de la recerca portada a terme per Gonzalo de Reparaz i com a testimoni de la seva admiració i gratitud pel seu país d’adopció. Cal, doncs, felicitar i agrair a la Universidad de Piura i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, així com als descendents de l’autor, la iniciativa i la culminació de la seva publicació. [Pau Alegre, 7 de març de 2014]