La primera part, la introductòria del llibre, acaba amb el capítol sisè dedicat a presentar la tipologia dels règims dels rius, en molts casos només rambles [quebradas], de la zona àrida peruana en base als mòduls i els volums anuals de cadascun. D’alguna manera, aquest capítol ve a ser la conclusió científica del treball sencer. I no és pas anòmala trobar-la aquí. Així, la lectura dels estudis monogràfics, conca per conca, els quals omplen la segona part de l’obra [p. 91-288] té una guia efectiva i segura. Les taules generals i sinòptiques presentades a la tercera part [p. 289-309] en són un complement adient, a l’estil de resum quantitatiu o, ens arrisquem a dir, Los ríos de la zona árida peruana en cifras. Traspua delit classificatori com a base ineludible del discurs científic: prelacions de superfícies entre conques i llargàries de rius troncals, per exemple.

A la quarta part del llibre [p. 311-348], han estat publicats els mapes de les conques dibuixats per Gonzalo de Reparaz a la primera meitat dels anys cinquanta, degudament digitalitzats per un equip de la mateixa Universitat de Piura. Val a dir que aquestes reproduccions pateixen els efectes de la compressió ocasionada per la reducció d’escala indefugible per a encabir-los a raó d’un per plana. En alguns casos s’arriba a escales tan reduïdes com la de 1:1.660.000, com el mapa de la conca del riu Majes. D’altra banda, penso que el mateix equip digitalitzador hauria pogut completar la col·lecció de mapes que Reparaz no va poder acabar per manca de cartografia de base, uns

buits que avui es poden omplir amb altres fonts, fins i tot d’imatges satel·litàries. No hauria estat cap desconsideració envers l’original. Un mapa de localització de totes les conques, disposat en començar la segona part del llibre, hauria ajudat a orientar els lectors poc familiaritzats amb el territori peruà.

Els capítols del 7 al 12, els quals formen la segona part de l’obra, desgranen, successivament, la caracterització dels rius septentrionals de règim pluvial del Tumbes al Virú, els rius centrals de règim pluvioglacial ja sigui ferm o bé atenuat, els torrents de règim pluvial pur (i dur) del centre i sud de la zona àrida, per acabar amb els torrents, rambles i fenòmens d’endorreisme del sector més abrupte del litoral peruà i els de la gran zona volcànica del sud del país. En cada cas, l’autor repassa els factors i els volums del règim de la conca com escau, sense oblidar el paper que poden fer-hi, en molts casos, les aigües subterrànies, si bé es dol que la informació disponible sobre aquest darrer fenomen sigui molt escassa. Cal destacar que sense l’excel·lència redactora de Reparaz, la lectura d’aquestes monografies de conques podria resultar força tediosa. Res d’això. No només es tracta de textos àgils i agradables de llegir, sinó que l’aplicació d’alguns recursos literaris, sense abusar, encara els fan més atractius. Per exemple, la citació de nombrosos fragments del diari de viatge i impressions paisatgístiques registrades per Cieza de León al llarg de la costa del Perú els anys de 1548 a 1550, els quals confirmen, el més sovint, les apreciacions de Reparaz, són un contrapunt molt oportú a la narració.