Val a dir que això és una característica pròpia de les cultures pageses, directament relacionada amb nivells baixos d’urbanització, entesa en el seu sentit més ampli, material i simbòlic.

L’epígraf darrer d’aquest capítol sintetitza els trets essencials de les zones d’estudi i elabora tres models: el gallec, l’andalús i el català.

En el capítol cinquè focalitza l’agricultura assalariada, exemplificada per les jornaleres andaluses, i es deixa l’agricultura familiar a banda. Altra volta, l’exposició del capítol s’inicia amb la contextualització socioeconòmica d’Andalusia, per derivar-la, més endavant, cap a aspectes més concrets: la unitat familiar i l’activitat econòmica, el treball de la dona jornalera, la responsabilitat en les decisions, les activitats d’oci i la valoració del seu propi futur.

Finalment, el capítol sisè sistematitza el conjunt de la informació i planteja un bon grapat de conclusions. Cal destacar l’avenç pausat que les autores efectuen en relació amb un tema prou d’actualitat: el paper que les dones i l’agricultura familiar representaran en la reestructuració a venir dels espais rurals. És un aspecte que precisa encara d’un major desenvolupament investigador teòric i, sobretot, aplicat. Es dóna ja ara, però sense que s’hi confiï gaire, val a dir, una demanda

de les institucions per al desenvolupament local i rural de la participació de la dona com a recurs articulador imprescindible en el disseny d’estratègies de canvi. En els anys a venir, quan ja disposem d’una certa perspectiva, podrem analitzar les conseqüències d’aquesta demanda, de la seva continuïtat i de la seva transcendència real.

Ara per ara, ens cal felicitar iniciatives com la que ressenyem. Serveixi, també, d’estímul perquè en altres zones de l’Estat, i en el cas concret de les Canàries en particular, endeguem recerques i iniciatives aplicades sobre la història de les dones, sobre el seu treball, la seva educació, la seva cultura, el seu paper social, etc. Només així aconseguirem localitzar les especificitats existents, les quals ens permetran elaborar estratègies de futur arrelades al territori, compatibles amb una reestructuració del medi rural i no pas amb la seva destrucció sense aturador. Les Canàries, i les seves dones rurals en concret, tenen una riquesa encara per a descobrir, una informació singular però contrastable amb altres realitats peninsulars i del món, les quals poden aportar nous elements per a l’elaboració teòrica de l’anàlisi comparada en ciències socials. [María del Carmen Coello González; Centro de Estudios de la Mujer de la Univesidad de La Laguna; ressenya recollida a Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29 (1996) p. 223-227; versió catalana de P. Alegre (2013)]