Aquest llibre s’emmarca en un conjunt de publicacions les quals, durant els darrers anys, han tingut com a objectiu d’estudi la dona rural i, en especial, pagesa. Són dones, doncs, que es transformen així en subjectes de recerca acadèmica, les quals són dipositàries de l’interès d’institucions com poden ser el Ministerio de Educación y Ciència, o el d’Agricultura, Pesca y Alimentación.

A parer nostre, la publicació té dos eixos vertebradors. D’una banda, una evident intencionalitat per a destacar la invisibilitat del treball femení a l’agricultura, el qual és resultat d’una conceptualització teòrica del treball androcèntric i discriminatori per a les dones, un enfocament que no considera les tasques que fan, forçades per la divisió sexual del treball, com a font generadora de riquesa. Aleshores, les autores aposten per una conceptualització del treball més igualitari i integrador, un posicionament que resumeixen en la definició següent: “Treball és qualsevol activitat que té com a objectiu la producció de béns i serveis efectuat a l’àmbit públic o privat, independentment que la destinació de la producció sigui l’autoconsum o el mercat” [p. 71]. Així doncs, d’aquesta manera destaquen que les activitats quotidianes que efectuen les dones, sigui com a treball remunerat o bé sigui a la llar, són complementàries i decisives per a la supervivència dels nuclis familiars, així com de l’organització socioeconòmica comunitària.

Cal tenir ben present que el concepte economia, en el sentit que li donaven els grecs, Aristòtil en concret, tenia una significació basada en la modalitat d’administració i ús dels béns necessaris per a la vida familiar. Amb el pas dels segles, el terme ha vingut a significar acumulació monetària, ha perdut el sentit primer arrossegant amb això la pèrdua de prestigi social i econòmic d’aquells col·lectius i, més específicament, el de les dones que gestionen i organitzen l’espai privat de la casa. A més a més, els trets d’aquest treball, en el cas concret de les dones pageses, accentuen aquesta desvaloració en no permetre una identificació clara, a causa del seu caràcter discontinu, diversificat i irregular, dels espais de producció i reproducció [169].

El segon eix gira entorn de l’estudi comparatiu. En aquest context, la comparació és innovadora i interessant, atès que no només selecciona espais amb estructures agràries diverses, a diversos nivells d’industrialització agrícola, i amb trets socioeconòmics i històrics divergents, sinó que també aprofundeix volgudament dins de cada espai bo i analitzant els comportaments de les dones que els materialitzen. És per això que s’analitzen realitats tan diverses com són les de Catalunya, Galícia i Andalusia, i dintre de cadascuna d’aquestes comunitats autònomes, les especificitats etnogeogràfiques de les zones costaneres i les de les zones de l’interior. És, mitjançant aquestes esquematitzacions d’informació i anàlisi que