El quart epígraf és, a parer nostre, molt significatiu: la percepció i la valoració que les mateixes dones tenen del seu treball. És en aquest context que les entrevistes en profunditat aporten la riquesa qualitativa d’aquesta tècnica. En termes no monetaris, la dona valora molt el seu treball, però, tanmateix, no se sent valorada d’igual manera pels seus companys i les persones del seu entorn. De fet i el més sovint, la seva activitat no és considerada com a treball sinó, simplement, com una ajuda.

En la seva valoració, en termes monetaris, es produeix una discordança entre el desig d’allò que hauria de ser i la realitat sociocultural que les condiciona. La valoració del treball planteja dificultats enormes i, segons les zones, pot oscil·lar entre salaris nominals de deu mil pessetes fins a altres de cent mil. El marc de referència és fonamental per a entendre aquesta oscil·lació tan acusada. Sobre això, les autores apunten una conclusió prou interessant: la interiorització de reduir els costos salarials és la lògica del funcionament de les explotacions familiars. Per això mateix, no cal convertir l’ajuda de la dona en un cost afegit. En canvi, quan el marc de referència és el treball eventual assalariat, la valorització econòmica s’eleva.

Aquest capítol quart es clou amb quatre altres epígrafs. Un que compara el poder de decisió i de negociació de la dona, com a variable per a determinar el seu nivell de protagonisme i consideració responsable. En un altre epígraf s’analitzen les activitats d’oci i el sistema de relacions socials de la dona pagesa, de cara a l’anàlisi de la major o menor obertura dels sistemes de relació, intrafamiliars i extrafamiliars.

Una altra qüestió fonamental es plantejada en aquests epígrafs finals del capítol quart. Es tracta de la valoració que les mateixes dones fan del futur de les explotacions familiars. Les opinions reflectides a les enquestes i entrevistes se sintetitzen acuradament. D’una banda, la meitat de les dones entrevistades desitgen abandonar l’agricultura. Només el 56% aposten per la continuïtat de l’explotació, amb preferència perquè sigui el fill mascle qui porti l’activitat. És denominador comú de les entrevistades el desig d’obtenir un salari fix i segur, en el convenciment que l’agricultura familiar no pot proveir-lo. En contrast amb això, destaca la idea prou insistent del manteniment del patrimoni, de la conservació de la terra, sigui com a objecte sentimental, o bé sigui com a suport en moments d’inseguretat econòmica.