van del macro al micro, com podem fugir de generalitzacions i endevinar les diferències existents entre unes dones i altres, fent miques visions totalitzadores les quals, sovint, ajuden ben poc a l’hora de plantejar alternatives i projectes d’actuació. Com deixen dit les autores, el medi local, cultural i econòmic, té una importància transcendental en la construcció del gènere [171].

Altres elements significatius, els quals mereixen ser destacats, són, d’una banda, l’esforç de col·laboració interuniversitària que ha donat per resultat els estudis sintetitzats en el llibre: equips de treball diversos, en contextos diferents, per bé que compartint una metodologia i uns objectius convergents. En segon lloc, la metodologia aplicada. L’anàlisi que d’un temps ençà s’efectua en relació amb el dèficit d’informació existent, pel que fa a les realitats específiques de les dones, i de la dona pagesa en especial, ha afavorit el desenvolupament de metodologies alternatives. A vegades s’empra, bàsicament, una metodologia quantitativa, l’enquesta, la qual ens permet fer-nos una fotografia de la realitat. En altres ocasions, com en el cas que ara ens ocupa, la metodologia és, fonamentalment, qualitativa. Se centra en tres contextos etnogràfics, i contrasta la informació estadística obtinguda amb la informació recaptada directament, mitjançant entrevistes en profunditat, de les dones pageses. La metodologia de recerca qualitativa permet aprofundir aspectes no

sempre explícits i manifestos, mitjançant l’anàlisi dels comportaments discursius, les seves contradiccions internes, la contraposició de criteris intergeneracionals, etc. Ens permeten enriquir i matisar l’estadística, per bé que aquesta ens fa de primera aproximació.

En el primer capítol les autores ens ofereixen un recorregut pel marc conceptual d’anàlisi i pels estudis que , als països desenvolupats, han aplicat els diversos enfocaments. S’analitza el concepte de treball, la invisibilitat de l’activitat femenina no remunerada a les explotacions agràries familiars i la divisió sexual del treball. Per acabar, repassen les publicacions referides a la dona rural editades a l’Estat espanyol als darrers anys.

En el segon capítol s’analitzen els trets essencials de les fonts estadístiques agràries, bàsicament els censos. S’avalua el grau d’evolució en el nivell i la qualitat informativa dels censos agraris des de 1962 fins a 1982. Reconeguda la migradesa de la informació existent, es plantegen el treball de camp com un requisit investigador indefugible. Aquesta activitat, contemplada des d’una perspectiva de la metodologia aplicada, s’exposa en el tercer capítol. S’hi delimiten els àmbits d’estudi i s’hi planteja l’extensió del qüestionari i el desenvolupament de l’entrevista en profunditat, és a dir, escateixen allò que es pretén amb una i altra modalitat metodològica, com es diferencien entre elles i com s’apliquen.