A partir del capítol quart és quan es planteja l’estudi comparatiu pròpiament dit. Aquest capítol es reparteix en sis parts. La primera s’ocupa de les característiques de la unitat de producció agrària familiar, en confrontació simultània entre les cinc zones d’estudi. S’analitzen les superfícies mitjanes de les explotacions, la tipologia dels conreus, el règim de tinença de la terra, la titularitat, l’orientació productiva de les explotacions, els mitjans de producció, les característiques demogràfiques pròpies de les dones, etc. És a partir d’aquesta informació com se contextualitza l’anàlisi posterior. El nivell de desagregació emprat s’ha beneficiat de la informació aplegada en el treball de camp, com sigui que les estadístiques oficials no ofereixen dades tan singulars i acotades etnogeogràficament.

El segon epígraf d’aquest capítol aprofundeix en els trets del treball de la dona en la unitat de producció familiar. Una variable clau d’aquesta anàlisi és el temps esmerçat a cada activitat. És un variable que posa de relleu l’eix teòric de la invisibilitat del treball femení. La confusió entre el treball domèstic i el treball a l’explotació dificulta el recompte de les hores dedicades a cada activitat. Ve a ser una doble jornada efectiva, la qual, i com a promig, arriba a ser de 12, 7 hores diàries de treball, amb variacions notables segons les estacions i les zones. La doble jornada es

complica quan s’incorpora una tercera activitat, el treball agrari fora de l’explotació, ben característic a Andalusia. És aquesta activitat remunerada la que permet un major nivell de visibilitat i valoració del treball de la dona, atesa la seva quantificació econòmica i per portar-se a terme en un espai diferent al domèstic.

Un tercer epígraf analitza la divisió sexual del treball a l’explotació i en l’àmbit domèstic. Les autores assumeixen una adscripció exclusiva del treball domèstic a la dona. A l’explotació, en canvi, donen per fet que l’activitat és compartida en bona mida, per bé que existeixin unes tasques efectuades generalment per les dones mentre d’altres les fan els homes. Les activitats ramaderes integren poderosament a la dona, per sobre, fins i tot, de la mecanització de tasques. Altres activitats feminitzades són, com és prou sabut, les que requereixen un cert grau de paciència i d’habilitat amb les mans i que coincideixen, per regla general, amb les tasques menys remunerades, quan s’assalarien: aplegar, envasar, lligar rams, desfullar, seleccionar fruita, etc. Ben diversament, els homes s’encarreguen d’aquelles tasques que precisen, o bé més força física, o bé un major aprenentatge tecnològic. La tecnologia és, efectivament, un factor de producció que desplaça la dona, fins arribar al cas de ser desplaçades de tasques que havia fet tradicionalment.