Amb aquesta finalitat, en el benentès d’una agricultura com a activitat basada en l’aprofitament econòmic del potencial ecològic, que, per a assolir els avantatges comparatius que ofereix aquest potencial, li cal adaptar-se als condicionaments climàtics propis del lloc, haurem de considerar com a primer criteri de classificació, el climàtic, com sigui que el clima és el factor decisiu a l’hora d’aconseguir les millors collites i rendiments amb una despesa mínima; és per això que, aplicat a la Península Ibèrica, i a Espanya, ens sembla indefugible establir una tipologia dels paisatges agraris basada en el clima, atès que el seu territori es troba en la cruïlla de fluxos atmosfèrics diversos i contrastats.

En segon lloc, sembla clar que el criteri rector haurà de ser el de l’ocupació del sòl, en concebre, així, el paisatge agrari com la manifestació visual i perceptiva dels elements integrants de l’espai agrari en un territori, amb els seus nuclis de poblament, amb els seus camins o vies de comunicació, amb els seus espais productius agrícoles, amb els seus espais ramaders esmerçats als farratges i a la pastura, amb els seus boscos organitzats per a l’extracció de fusta, llenya, caça i productes silvestres, o amb altres elements artificials o naturals, intervinguts o no, controlats o no, per l’acció humana sobre el medi.

Finalment, es prou evident que un paisatge agrari, determinat pels conreus i aprofitaments obtinguts en un territori concret, la dinàmica del qual regida per factors climàtics, és acusadament condicionat i modelat pel relleu, el qual li facilita la

configuració morfològica, la seva silueta o perfil, el seu caràcter planer o costerut, els seus desnivells i altures i, fins i tot, representa el sòcol sobre el qual es formen els seus sòls, derivats, en part, dels factors climàtics i vegetals.

- - - - -

Fins aquí, els davantals dels capítols metodològics. A més a més dels autors citats, les monografies dels paisatges arquetípics presentats a la segona part afegeixen els autors següents: Juan Carlos Guerra, José Domingo, Vicente José Gallego, Gemma Molleví [“Los viñedos de Tierra de Barros”; p. 405-414], Águeda Villa, José-León García, Gustavo Pestana. A més a més de la Dra. Molleví, en aquesta segona part també intervenen altres socis de la SCG. Així, Joan Tort examina la Segarra com a paisatge arquetípic de terròs cerealista, i el mateix autor, de conjunt amb Valerià Paül i Alexis Sancho, efectua la mateixa comesa amb els arrossars del Delta de l’Ebre, amb la finalitat, prou reeixida, d’emmarcar-los en la tipologia de paisatges d’horta i conreus intensius. Paül repeteix autoria per partida doble. D’una banda, amb una aproximació ben original sobre els vinyars d’Alella, un dels models primigenis escollits per a il·lustrar la tipologia de paisatges de conreus llenyosos, i de l’altra, amb una monografia sobre el lombo d’O Invernadeiro, a la muntanya d’Ourense. I Sancho ho fa amb la Terreta ribagorçana, un treball el qual, en versió antecedent, va merèixer la 14a edició del Premi Lluís Casassas atorgat per aquesta Societat l’any 2008. [Pau Alegre]