(rural, agrari i agrícola) per a explicar, acte seguit, com els ha estudiat la geografia i, més en concret, la geografia espanyola. Aquests darrers aspectes no són cap fotesa, de cap manera. Ben al contrari, són els fonaments sobre els quals ha estat bastit aquest llibre. [...]

Els condicionaments ecològics d’un territori han estat considerats de sempre com la base o assentament sobre els quals s’erigeixen els paisatges agraris, producte de l’activitat humana. És un basament, d’altra banda, al qual se li ha atorgat un valor considerable, però canviant a cada tombant històric; ara es podia tenir per un factor determinant i abassegador per passar, més endavant, a tenir un valor secundari i testimonial.

Sigui com vulgui, però, en considerar que l’agricultura no és altra cosa que l’explotació econòmica del potencial ecològic, no podem atribuir als factors naturals un valor relatiu, sinó fonamental. Valga’ns Déu de caure en el determinisme, sinó de valorar, senzillament, el gran paper que representen el clima, el relleu, els sòls i la vegetació natural en els aprofitaments agraris. És un aspecte, d’altra banda, que està de moda, atès que els “avantatges comparatius” que ofereix cada lloc, cada comarca o cada regió per a la producció agrària, deriven directament d’aquests factors ecològics. A més a més, en la conjuntura històrica actual, quan l’agricultura s’ha “globalitzat” o mundialitzat,

a cada territori li cal especialitzar-se en allò que està millor preparat. D’això en resulta que el potencial ecològic, segons siguin els condicionaments imperants a cada lloc, sigui la forma més sostenible, duradora i racional de mantenir un territori aprofitat i organitzat per a la producció agrícola, ramadera i forestal.

És, tanmateix, aquesta producció agrària, canviant i adaptada a la demanda local sense menystenir la mundial, la generadora d’un paisatge agrari de gran volada, molt diferent al tradicional, però concordants pel que fa a la necessitat comuna d’adaptació a les exigències climàtiques, morfològiques, edàfiques i biogeogràfiques. És per això que encetem el capítol [“Marco territorial y ambiental”; Cayetano Cascos i Alipio García de Celis, p. 39-107] amb l’estudi del paper del clima sobre els aprofitaments agraris. L’anàlisi de situacions atmosfèriques dinàmiques i la comparació de diagrames ombrotèrmics faran aflorar les disparitats o les semblances de les regions climàtiques a Espanya i dels paisatges agraris resultants, modelats per l’acció humana sobre un medi natural singular, amb una coberta vegetal modificada per l’acció secular de els generacions, les quals han actuat sobre un relleu contrastat i han creat uns sòls agraris molt diferents als naturals, però molt dependents de la seva naturalesa i composició, tal i com analitzarem en capítols successius. [...]