La segona tanda de comunicacions de la primera sessió va incloure les següents: “Cartografia per a l’urbanisme” per Albert Serratosa, director del Pla Comarcal de Barcelona (1969-75); “Cartografia lingüística” per Joan Veny, professor adjunt numerari de la Facultat de Filologia (UB); “Per una revisió dels continguts de la cartografia” per Ricard Pié, arquitecte i professor, Laboratori d’Urbanisme de Barcelona; “Toponímia marítima i cartografia” per Alexandre Ribó, arqueòleg naval, i “L’atlas de Catalunya Nord” per Ramon Gual, professor. Sense canviar de moderador respecte del col·loqui anterior, el tercer va gaudir de més animació, malgrat que entre els participants no puguem afegir cap nom nou als ja citats fins ara. Ens agradarà remarcar el comentari interrogatiu d’Antoni Montserrat dirigit als comunicants, “A les quatre darreres comunicacions hi ha una unitat per sota d’una aparent temàtica molt distinta...”, el qual va ser respost per Ricard Pié: “El punt que em sembla comú de les darreres quatre intervencions és que tots ens hem qüestionat quina és la identitat del territori [...] ...és aquesta voluntat recuperadora o identificadora de com el territori català és per nosaltres”. [p. 131] És a dir, l’aplicació intel·ligent del mot “identitat”, o dels seus derivats, en el discurs geogràfic, no és l’invent d’un gurú ianqui de la darrera fornada.

El lema de la segona sessió de les Jornades va versar sobre “La funció cultural dels atlas”. Aquesta va ser la temàtica de la

ponència redactada per Lluís Casassas, vicedegà de la Facultat de Geografia i Història (UB) i Tomàs Vidal, catedràtic interí de Geografia Humana (UB). Casassas es va referir, sobretot, als atles de caire didàctic, mentre que Vidal va repassar la producció d’atles acadèmics o científics. A la publicació de la ponència se li va afegir la reproducció de l’article de Lluís Solé Sabarís, “Atlas escolars i lectures cartogràfiques”, publicat molts anys abans a la revista Institut-Escola (núm. 17; Barcelona, maig de 1934, p. 5-7). El moderador del col·loqui subsegüent, el Dr. Vilà-Valentí de nou, va ficar-hi cullerada a fons, atès que s’hi debatien qüestions d’ensenyament de la geografia, temàtica sobre la qual ha investigat àmpliament i incisiva al llarg de la seva carrera acadèmica. En aquesta ocasió, a més a més dels ponents, també van fer ús de la paraula, ni que fos breument per a puntualitzar alguns serrells de la ponència, els professors Joan Becat, de la Universitat de Perpinyà, José M. Escartín, del Departament d’Història (UB), Agustín Hernando (DdG UB) i el geògraf Marc-Aureli Vila. Antoni Montserrat i Lluís Carreño, incansables en la tasca d’animar els debats en el possible, també van expressar els seus punts de vista sobre la didàctica de la cartografia, no només entre els escolars, sinó també com a eina de formació cartogràfica del gran públic per tal d’aconseguir una major i millor participació de la ciutadania -mot que no va ser esmentat en cap moment de les Jornades- en la presa de decisions sobre el territori.