cartografies temàtiques diverses que, per raons de persones o de rivalitats de ciències, no s’harmonitzen degudament. L’atles és aleshores trossejat en fragments de cada ciència. ¿Qui pot afigurar-se que aquest conjunt sigui un vehicle de coneixement regional? Cal poder reunir un equip ben avingut i amb objectius comuns per tal d’imposar una mateixa concepció i un lligam efectiu entre disciplines”. Ho considerava la dificultat crucial, i potser l’única, per al bon fi de l’atles, perquè -afegia Becat, per concloure- “els mitjans de finançament i els problemes tècnics troben sempre una solució possible”. [p. 190 i 192]

El darrer col·loqui de les Jornades, moderat sota la batuta del Dr. Vilà-Valentí, va resultar força animat, amb un petit altercat dialèctic,

res de greu, entre el Drs. Lluís Solé i Josep A. Plana a propòsit de la inclusió o exclusió de les comarques de la Franja a l’Atles socieconòmic de Catalunya presentat a la penúltima comunicació. Els professors José L. Calvo, Joan Becat i Elvira Adiego s’hi van sumar amb esperit contemporitzador. En un altre ordre de qüestions i temàtiques plantejades en aquest col·loqui, el professor Antoni F. Tulla (DdG UAB) i el polígraf i excursionista Francesc Gurri són els dos únics assistents que podem afegir a la nòmina de participants actius. A les darreres planes de la publicació [p. 219-221] trobareu la relació completa dels assistents a les Jornades, actius i passius, molts dels quals socis i sòcies de la SCG. [Pau Alegre, febrer de 2012]