La Societat Catalana de Geografia (SCG) va tenir un protagonisme destacat en les comunicacions de la segona sessió. En efecte, en la primera, la professora Lurdes García Lanceta va passar revista de les sessions que la nostra societat havia dedicat a la cartografia d’ençà la seva fundació i, en especial, de les nou del curs acadèmic 1973-74 dedicat a l’Atles Regional de Catalunya, projecte que no va arribar a materialitzar-se de cap manera. Potser a remolc d’aquelles sessions exploratòries a la SCG, i amb el suport -més que probable- del Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, un grup d’experts va redactar un “Avantprojecte per a la realització d’un Atlas Temàtic de Catalunya” durant el curs 1974-75. Hi van participar els professors Jaume Calvet del Departament de Geomorfologia i Tectònica (UB), Horacio Capel del (DdG UB), Antoni Montserrat i Pere Puig de l’Institut d’Economia Regional, Josep Ma. [Raimon] Obiols (CIDC) i M. Dolors Vila (DdG UAB). L’avantprojecte de l’atles, el qual no va avançar ni fins a l’etapa de “projecte”, en preveia, a grans trets, els objectius, aspectes formals, equip de treball (sense noms), pressupost i finançament, índex prospectiu i descripció de quatre làmines de mostra. A l’obra que ara comentem es va publicar l’avantprojecte de l’Atles complet, traduït de l’original en castellà [p. 163-177]. Lluís Carreño, Enric Lluch (DdG UAB), i Raimon Obiols van ser els encarregats de rememorar-lo a les Jornades.

Sort diferent va tenir el projecte de l’Atlas socio-ecònomic de Catalunya promogut pels serveis d’estudis dels bancs Occidental i Urquijo i la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Va ser presentat al públic en forma de comunicació per Josep A. Plana, del servei d’estudis del primer banc esmentat. Dirigit pel professor Tomàs Vidal, va aconseguir publicar-ne els primers fascicles, poc després de la celebració de les Jornades de Cartografia Temàtica, on, a més de la comunicació de presentació, es van fer circular les proves d’impremta d’alguns fulls de mostra. Lamentablement, i com és sabut, la publicació s’estroncà aviat. Poca fortuna, doncs, van tenir les iniciatives per a dotar Catalunya d’un Atles Temàtic (algú deia “Nacional”) modern.

La darrera comunicació, “Nivells de cartografia: cartografia temàtica i cartografia regional”, presentada per Joan Becat, venia a complementar la de R. Gual sobre l’Atlas de Catalunya nord, l’única experiència reeixida d’atles regional al nostre àmbit cultural. En un terreny de reflexió metodològica, Becat plantejava i provava de donar resposta a preguntes de l’estil: ¿cal concebre un mapa en funció d’una disciplina científica o bé d’un espai (sigui un estat, una regió, una comarca o un municipi)? ¿Com cal incorporar la cartografia temàtica en un treball geogràfic regional o, més concretament, en un atles regional? El problema el plantejava, perquè “generalment, els atles són un conjunt de